Autor: Jaume Cabré

Editorial: Proa 

Hi ha llibres que, encara que semble una paradoxa afirmar-ho, esdevenen clàssics només passar la primera pàgina de lectura. Una bona melodia potser pot atrapar des dels primers acords. Les operes, per exemple, també tenen en l'obertura una demostració del poder que s'anirà desplegant durant la representació. Això és el que passa de totes totes amb aquest nou llibre de Jaume Cabré. Un clàssic, en tots els sentits. En la manera volguda d'encarar el fet narratiu i en la transcendència que ja s'albira a primer colp d'ull del lloc que ocuparà en la posteritat de les lletres catalanes. Fins i tot es podria afirmar, donant solució a la recerca absurda de la gran novel·la sobre Barcelona -a semblança de la necessitat de capir l'inabastable dels narradors americans davant de la magnitud del cosmos que s'hi volia reflectir-, que, eureka, hi estem davant, de la gran novel·la sobre Barcelona, ja que la ciutat s'alça com un personatge més de tota la simfonia que Cabré ha bastit en aquesta obra.

[+ article]]]> Thu, 10 Nov 2011 01:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=535&cat_ID=1 Santi Capellera Jordi Martí és un polític vocacional incansable, i amb tota una trajectòria laboral i social al darrere. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Comunitats Europees pel Patronat Català Pro Europa i el Ministeri d’Afers Exteriors, diplomat en Funció Gerencial en les Administracions Públiques per ESADE, també ha exercit d’advocat com a soci a una assessoria jurídica, ha portat a terme diferents responsabilitats directives a les mutues d’accidents de treball i malalties professionals Midat Mutua i MC Mutual, ha estat vocal del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, adjunt a Gerència del Consell Comarcal del Barcelonés, president de l’Associació Ciutadana “Barcelona 2.020” i soci de diferents entitats cíviques. Militant de CDC des de 1979, Jordi Martí ha estat secretari general de la JNC; cap del Gabinet del Conseller de Sanitat; cap del Gabinet del conseller de la Presidència de la Generalitat i diputat del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats. Actualment és president del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC, a més de ser el regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, i regidor del Districte de Sants-Montjuïc.

[+ article]]]> Wed, 09 Nov 2011 01:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=534&cat_ID=5 Ricard Chulià Títol: 1Q84

Autor: Haruki Murakami

Editorial: Empúries

Com a lector, cadascú estableix les relacions que vol amb els autors. Una vegada l'escriptor posa el punt i final i ofereix el text, deixa de perdre la custòdia de la criatura, que passa a pertànyer al lector. En aquest sentit, el lector és, doncs, sobirà en els seus gustos i en les seues interpretacions. I, és clar, no és estrany que establisca una diversitats de vincles variables amb els llibres i els autors que llegeix. Comence amb aquesta divagació perquè, personalment, tinc una d'aquestes relacions peculiars com a lector amb Haruki Murakami. Hi ha autors que mai no et fallen i que acabes esperant qualsevol novetat que traguen per llegir-la amb la convicció que hi trobaràs tot el que t'agrada. És el cas d'un Philip Roth, que, tot i escriure sempre la mateixa noveŀla de la mateixa manera que Woody Allen fa sempre el mateix film, aconsegueix seduir el lector amb les seues històries que cada vegada semblen igual de fresques.

[+ article]]]> Tue, 08 Nov 2011 01:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=533&cat_ID=5 Meritxell Peris Títol: Libro

Autor: José Luís Peixoto

Editorial: El Alpeh

En els anys 70, ja en plena efervescència de la música de intervenção portuguesa que va tindre com a màxim exponent a José (Zeca) Afonso, l'autor d'aquella Grândola Vila Morena que va servir de toc d'inici per a la Revolució dels Clavells del 25 d'abril, també hi destacava José Mário Branco, amb un tema com Por Terras de França, el qual, amb un llenguatge clar i directe, bon exponent de la cançó més compromesa políticament, explicava tot el drama d'un poble: l'emigració. I és que la quantitat de portuguesos, sobretot, és clar, de les zones rurals del nord i de l'Alentejo, que varen emigrar a França durant el segle XX -com molts altres ho havien fet abans al Brasil en el XIX (ja després de la colonització, per motius econòmics)- és immensa, de manera que no és gens difícil trobar-hi Sousas o Pereiras. A Luxemburg es calcula que un 10% de la població és d'origen portugués, un percentatge semblant és conegut a casa nostra a Andorra.

[+ article]]]> Wed, 07 Dec 2011 20:26:03 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=532&cat_ID=1 Ricard Chulià Títol: Why Marx Was Right

Autor: Terry Eagleton

Editorial: Yale University Press 

 “...Un segon... I si Marx tinguera raó? Vols dir? Però tu t'has tornat carabassa o què? Més de 20 anys després de la caiguda del mur i encara continues amb la matraca? Xe!, que ja tens una edat per a posar-te la samarreta del Che...” Però i si va i ara resulta que tot plegat no era tan clar...? Una cosa no és pot negar: amb una afirmació tan provocadora com la del títol d'aquest assaig -i amb la sanguinària crisi per la qual estem passant- és impossible no sentir cap mena de curiositat per (tornar) a visitar diverses qüestions que semblaven que eren cosa absolutament d'un passat tancat amb pany i forrellat i alçat al bagul més tronat de l'andana més inaccessible. Ara bé, la pregunta fonamental és què dimonis entenem per marxisme? Els paradís del proletariat de l'Imperi Soviètic que va construir el “gran camarada” Stalin? La dinastia comunista nord-coreana de l'”etern líder” Kim Il-Sung? Potser en la història no hem vist una ideologia que ha arribat a abraçar tants aspectes de la modernitat com per a poder acabar fent que s'hi indentifiquen tota mena de moviments o tendències diverses. Ens imaginem una guerrilla socràtica? O un sindicat schopenhauerià?

[+ article]]]> Wed, 07 Dec 2011 01:29:34 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=531&cat_ID=1 Ricard Chulià Títols: En defensa de causas perdidas i El razonamiento sociológico

Autors: Slavoj Žižek

Editorials: Akal i Siglo XXI

El dissabte passat, 15 d'octubre, milers i milers de valencians i valencianes varen eixir al carrer en demanda de més democràcia, de solucions, de finestres per on poder veure un mínim paisatge que done una mínima esperança a la greu situació social que patim. No vaig poder assistir-hi, però vaig parlar amb un amic que em va descriure la manifestació com la més multitudinària que havia vist a València en anys. Fins i tot més que la que va tindre lloc en 2003 en contra de la invasió americana de l'Iraq. A aquella sí que vaig assistir i, pel que he vist en les imatges, potser el meu amic exagerara amb la del 15-O. Ara bé, més enllà de números, el que sí que és clar és que aquestes mobilitzacions -pel mateix fet d'existir- ens estan canviant per força la manera d'observar la realitat. En la protesta del 2003 hi havia un objectiu comú ben clar i definit: aturar una guerra il·legal. S'hi ajuntaven moltes més coses: la indignació contra un govern autista i prepotent que crispava la ciutadania n'era una de fonamental, per exemple, i que, fins i tot, no s'hi podia destriar. En aquestes noves mobilitzacions que s'han batejat com dels “indignats” o del “15-M” hi ha, si més no, una major ambigüitat. Què és el que reclama la protesta? Quines són les propostes? Què és el que uneix tota eixa gent? Per què ixen plegats al carrer?

[+ article]]]> Wed, 09 Nov 2011 17:07:38 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=530&cat_ID=1 Col·lectiu Safranar Els membres del Col·lectiu Safranar ens mostrem sorpresos i indignats en assabentar-nos, a través de la premsa, que el PSOE de Torrent proposa crear -i citem textualment- un “Festival Anual de Cantautors Valencians”, com si no existira al poble cap iniciativa semblant. Ens agradaria creure que l’empresa privada que s’encarregarà de la gestió de l’Auditori de Torrent, òbviament, té l’obligació de no discriminar ni marginar la nostra llengua com a vehicle d’expressió cultural. Si aquest dret fonamental ha d’estar exigit en el plec de condicions, que s’exigisca, però mai com a compliment de “quotes”, sinó com a garantia de normalitat. No és suficient amb un “cicle” i un rentat de cara, s’ha de creure sincerament en la nostra llengua i la nostra cultura i actuar en conseqüència. A més a més, volem denunciar que ni PP ni PSOE han entés cap de les reivindicacions que ens varen portar a encetar aquest projecte el 2007. Des del Col·lectiu Safranar no demanem cap mena de “quota valenciana” per a complir l’expedient. Reivindiquem que els músics i artistes que fan servir el valencià com a llengua d’expressió puguen accedir amb naturalitat a les programacions institucionals, sense quedar relegats a un ghetto de “semi-apartheid” en què -com ja passava amb el govern del PSOE- hi haja exclusivament una “nit de la nostra música” testimonial i la resta de l’any el valencià desaparega.

[+ article]]]> Wed, 02 Nov 2011 14:21:36 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=526&cat_ID=1 Santi Capellera Gregorio Peces Barba, un dels pares de la Constitució Espanyola va assegurar fa uns dies, obertament i davant d'un auditori de 'senyors lletrats' que participaven en un congrés de l'advocacia celebrat a Cadis, que "a Espanya possiblement li hauria anat millor sense Catalunya i que, si en èpoques pretèrites es va haver de bombardejar Barcelona repetides vegades, ara, malgrat aquests moviments independentistes irredempts, doncs, no caldria... Després d'asseverar que "els catalans celebren les derrotes", en to irònic i sarcàstic, i que Castella va tenir la paella pel mànec quan, iniciada la Guerra de Successió, "es va decantar per quedar-se amb Catalunya -es referia a la Corona d'Aragó i als seus territoris, naturalment- en lloc de triar Portugal", donant a entendre de que qui triava i decidia en tot cas era Castella, i que els altres eren poc més que uns borinots als quals es podia dominar, espoliar i vexar només fotent-los quatre bombes i ocupant els seus territoris -Catalunya o Portugal, tant se val, perquè en tot cas els portuguesos van tenir la sort de cara i no els van envair ni els van arrabassar els seus drets, lleis i llengua... de casualitat, naturalment- segons que va dir el catedràtic de la Carlos III, que incomprensiblement va ser aplaudit per un nombrós auditori, mentre els membres catalans presents, abandonaven la sala i el senyor Peces Barba reblava el clau de la seva prepotència tot dient "dejen que salgan los que tienen que salir..." Increïble i vergonyant, senzillament.

[+ article]]]> Tue, 01 Nov 2011 02:54:09 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=525&cat_ID=3 Maria Jose Ruiz Quan Haruki va seure a taula ja anava pensant en aquella fotografia. Tenia gana però no gaire temps per buscar menús ni prou diners com per triar d’una carta. Feia fred i va optar per una sopa de surimi. Mentre esperava el seu plat, buscava mentalment l’ocasió aquella foto que no es dispara mai. Un fotograma individual, d’aquells que empresonen un instant en paper de fotografia i que ja no li tornen mai la llibertat. Emocions que li pertanyien a algú i de sobte li pertanyen al món. Guanyar un premi Pulitzer, organitzar una exposició al MOMA, aquelles coses majúscules que captiven al món. Pensaments que es fan ressò als informatius en meitat de la guerra en països de l’Orient mitjà i que substitueixen Kabul per substantius carregats de poesia.

[+ article]]]> Fri, 28 Oct 2011 00:40:48 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=524&cat_ID=5 Carles Guillem Michel Houellebecq, nascut a l'illa de la Reunió, ha creat un discurs que és com empomar amb el baix ventre un míssil soviètic. Ens enfronta de la manera més crua a la buidor de la societat capitalista actual, en la qual les relacions humanes no deixen de ser com una transacció materialista més, en l'extensió de la cultura del capitalisme fins a totes les esferes de la vida. D'això, al remat, tractava l'ampliació del camp de batalla. Polemista incansable, Houellebecq basteix unes històries ambigües. Ha estat acusat -i moltes vegades amb raó- de totes les fílies i fòbies que hom puga imaginar: pornogràfic, islamòfob, misantrop, etc. Però el que sí que és cert és que Houellebecq practica un nihilisme que activa les neurones. Ens provoca. Però ho fa de manera que esdevé creativa per al lector. Fet i fet, la figura pública que s'ha creat Houellebecq no deixa de ser una part d'una obra tan contradictòria i plena de contrastos. Com un milhòmens que, després de fer-se el fatxenda més furibund, es fon en moixaines a la mínima baixada de guàrdia o la mínima festa que li'n facen.

[+ article]]]> Sun, 23 Oct 2011 23:44:08 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=523&cat_ID=1 Rodolf Serra En aquesta època que s'ha posat tant de moda programes de l'estil de CSI i que la novel·la negra torna a estar en les llistes de best-sellers arreu del món així com torna a marcar tendència, semblaria el més normal del món el fenomen que ha envoltat la publicació de Crims a Alemanya. El llibre és una recreació d'onze casos reals que el seu autor, Ferdinand von Schirach, va conéixer i fins i tot va defensar com a advocat en la seua carrera professional. Von Sirach, d'altra banda, és nét d'un dels grans jerarques del nazisme, Baldur von Schirach, una herència que sabut posar en perspectiva, tot analitzant-ne la culpa sense cap justificació extemporània però alhora enfrontant les paradoxes del fet primari de tractar-se de l'avi. Però tornarem més tard cap ací. Amb aquesta descripció, el lector astut podria fugir-ne en pensar que està davant d'una successió relligada d'històries de sang i fetge que són carn de telefilm de vesprada dominical i somnífera. Tot el contrari, alertem ja d'entrada.

[+ article]]]> Thu, 20 Oct 2011 02:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=522&cat_ID=1 Susanna Sebastià Jordi Sierra i Fabra, a través d’un grapat de contes amb una prosa suggeridora, realitza una radiografia dura del món actual (o podríem dir realista). Xiquets i xiquetes de tot el món, en la major part dels casos d’allò que considerem països del Tercer Món, són els protagonistes d’aquests relats breus, on se’ns mostra una realitat social que, encara que de vegades lluny dels nostres ulls occidentals, ocorre en aquest mateix moment. La prostitució infantil, l’explotació laboral, la immigració il·legal, l’extracció d’òrgans d’infants sense llar, la pobresa, l’ablació, la guerra amb la participació de nens soldat i el casament pactat són alguns dels sofriments pels quals han de passar els nens i les nenes, els joves i les joves que dibuixen la geografia del patiment en aquestes pàgines. Després del seguit d’històries, una espècie d’índex on l’autor desitja que reflexionem mitjançant l’explicació dels problemes i de les causes de les situacions explicades anteriorment. Algunes dades posen la pell de gallina; per exemple “un de cada vuit xiquets que viu a la Terra és obligat a efectuar treballs inhumans o a prostituir-se”.

[+ article]]]> Wed, 19 Oct 2011 02:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=521&cat_ID=1 Ricard Chulià Falten, si fa no fa, només quinze dies per a l’inici oficial de la campanya. No noteu que tot està massa tranquil? Els qui estem dins d’un partit no parem en torreta, però això ja ve de sèrie. Ara bé, i la gent “normal”? En parla als bars, als mercats? No gens. Tothom sap, perfectament, que tot està dat i beneït. I els primers de tots, el PP i el PSOE. Recordeu la legislatura 2004-08? Des del mateix dia després de la victòria de Zapatero va començar la campanya de 2008. Fins i tot aquestes eleccions autonòmiques i municipals passades, a aquestes alçades de la jugada, tots els pobles i ciutats eren plens de paperassa -saltant-se, a més a més, la nova llei electoral que ho prohibia, tant hi feia-. Ara els dinosaures dormen. El PP sap perfectament que té les eleccions guanyades. Només cal que esperen que la poma -Newton obliga- caiga i la puguen recollir. El millor que poden fer és estar ben calladets. I ho acompleixen. De tant en tant llancen un missatget a la militància per a tindre-la tranquil·la quan veu la sang del cadàver de l’enemic regalimant. Però això li ho deixen a González Pons i d’altres. Rajoy al puro i al Marca, que és el que toca.

[+ article]]]> Tue, 18 Oct 2011 02:00:01 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=520&cat_ID=1 Ricard Chulià Títol: Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de Patriotes

Autor: Josep Lluís Martín i Berbois

Editorial: Afers

Autor: Joan Fuster

Editorial: Castellnou

Raons i paraules. Amb aquest títol s’apleguen alguns assaigs i aforismes de Joan Fuster en un volum recomanat per a Batxillerat. Aquest recull m’ha fet retrobar-me amb l’autor, realment m’ha enganxat perquè mostra l’evolució del món dels anys 60 als 80 a través dels seus ulls (sorprenentment bastants aspectes eres iguals –o ja s’havia engegat el canvi-, així la realitat que se’ns dibuixa a través del llibre no era tan diferent a l’actual: la publicitat, la manca de lectura en la societat, la música, el cinema, el teatre...) i també ha mantingut la meua atenció perquè raona sobre qualsevol assumpte: des de les Falles a les novel·les, dels giradiscos a Raimon, d’Ovidi a la mort... Una anècdota li serveix per a parlar de qualsevol cosa. No adoctrina, no pretén escriure un manual; raona i reflexiona. I et fa pensar, així ho deixa palès a l’assaig titulat “Llibres”, on afirma que els llibres són “màquines per a pensar” i ens aconsella que “desconfieu de l’home d’un sol llibre”.

[+ article]]]> Thu, 15 Sep 2011 01:46:41 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=516&cat_ID=1 Santi Capellera Heribert Barrera ens va deixar fa uns dies, però el seu record d'homenot que estimava Catalunya fins al moll de l'os, i de treballador incansable en la defensa de la terra, serà, per sempre, indeleble en el temps i l'espai. I avui el vull recordar, amb aquest 11 de Setembre de rerefons. Vaig conèixer Heribert Barrera fa molts anys, en una visita que va fer a Reus, lloc on paradoxalment ha estat enterrat, quan jo treballava a Ràdio Popular d'aquella ciutat, l'any 1984. Compartíem la redacció amb Carles Francino i Neus Bonet entre altres -pocs-, i en la qual un parell d'anys abans hi havia treballat el mateix Jordi González, aleshores un jove expert en música que al cap de poc va marxar a Ràdio Barcelona, per treballar als "40Principales". En aquell moment, conèixer Heribert Barrera va ser descobrir una font de saviesa, una ment preclara i una personalitat ferma i d'amor a la terra, com poques n'havia constatat en les meves dues dècades i mitja de vida. La trobada amb joves de la zona era per explicar la importància de fer pinya amb el país, amb les seves essències i amb la gent que l'estimava, sense publicitar gaire que ell en representava una de les opcions amb més història de la política catalana, perquè fins i tot en això era prudent i curós.

[+ article]]]> Sat, 10 Sep 2011 03:05:04 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=515&cat_ID=5 Redacció Divendres 9 de setembre, a les 21.00 hores i a la plaça Sant Roc de Torrent tindrà lloc la 2a edició de la Festa Estellés a Torrent. Es tracta d'un sopar i vetlada de germanor que s'organitza per pobles de tot arreu de la geografia valenciana després que l'any passat tinguera lloc la primera edició en què homenatgem la figura del poeta valencià més gran del segle XX i un dels grans símbols de la fidelitat a la cultura i el país, Vicent Andrés Estellés al mateix temps que fem comboi tots plegats. Enguany l'acte comptarà amb l'actuació musical de Ximo Caffarena, qui interpretarà diversos poemes musicats de l'autor de Burjassot. Així mateix, l'associació estellesiana Rodonors Invictes repetiran, com l'any passat, a Torrent amb un recital com també hi haurà la presentació del llibre Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló, fruit d'unes jornades estellesianes que tingueren lloc a la ciutat del Baix Maestrat i que compta amb col·laboracions de prestigiosos estudiosos com són Dominic Keown o Jaume Pérez Montaner. Això sí, des del col·lectiu Safranar es destaca que l'ànima de la Festa Estellés és la participació dels assistents, als quals animen a recitar poesia i fer comboi. D'una altra banda, un altre dels aspectes de la Festa Estellés és el gastronòmic. L'organització posarà a disposició dels assistents -i al preu de 5€- menjar d'acompanyament de la terra (picadeta, coques de verdura i de llanda, pericana, espencat, rotllets d’anís) així com beguda (aigua, cervesa i mistela) per al sopar faixat que porte cadascú.

[+ article]]]> Fri, 09 Sep 2011 02:15:37 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=514&cat_ID=3 Maria Jose Ruiz La carnissera exhibia els budells d’un conill obert per la meitat. En Joan va observar la lluentor d’aquelles vísceres i el colors rojos i negres de la sang i el fetge. La llengua se li va fer grossa i espessa mentre aquella olor de carn crua li entrava pel nas. Va sentir una nàusea en recordar aquell vespre a ca la Maria i aquella força que l’empenyia sexualment contra el seu cos. Llavors va pensar en els seus propis budells refregant-se, els uns contra els altres, just en aquell moment d’èxtasi. Si en aquell instant l’hagueren obert per la meitat, tot hagués acabat i les seues visceres hagueren quedat a l’aire, ben lluentes, igual que les d’aquell conill que jeia darrere el vidre de l’aparador. I les de la Maria, les seues també. Com si tots dos no foren cap altra cosa més que el continent d’aquell munt d’òrgans llefiscosos.

[+ article]]]> Fri, 02 Sep 2011 14:47:20 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=513&cat_ID=1 Santi Capellera El passat dimecres, 24 d’agost de 2011, es complien 75 anys de l’assassinat del periodista Josep Maria Planes (Manresa, 31/01/1907-Barcelona, 24/08/1936) que pistolers de la FAI van executar a sang freda de set tres al cap a la carretera de l’Arrabassada de Barcelona, després de detenir-lo en un pis del carrer de Muntaner: així va començar a morir el periodisme català valent, i també la realitat i llibertat del país.  Planes va col·laborar en publicacions de prestigi com el setmanari europeista Mirador i el diari La Publicitat, d'un gran to intel·lectual i lligat al moviment catalanista Acció Catalana. També, i malgrat la seva jovenesa, va ser director d’El Be Negre, cèlebre setmanari satíric, punyent i mordaç.

[+ article]]]> Fri, 02 Sep 2011 14:47:15 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=511&cat_ID=1 Susanna Sebastià Tots ens equivoquem? Per descomptat. Tot es podria fer millor? És evident. Suposo que tothom intenta fer-ho el millor possible, en tots els aspectes de la seua vida. De vegades, encertes més i d’altres menys; de vegades te n’adones abans, mentre que d’altres no saps que passa allò fins que ja ha passat, aleshores, quan acaba, és quan ho veus clar. Ara bé, a la vida has d’apostar per la gent que tens al teu voltant. En un grup humà és molt important la confiança i el respecte dels altres per poder créixer. I viceversa, la incomunicació, el descrèdit i la por poden portar al menyspreu, a situacions de tensió i a infravalorar les possibilitats de les persones que estan amb tu.

[+ article]]]> Tue, 02 Aug 2011 15:47:17 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=510&cat_ID=1 Santi Capellera Era el periodista en actiu més vell de la nostra època, i un home emblemàtic en molts aspectes, recordat per franquista i conservador, però també per afavoridor de Catalunya i el catalanisme, ens ha deixat sense veure complert el seu somni d'arribar a cent anys, encara que només n'hi ha faltat mig. Carles Sentís (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - 19 de juliol de 2011)  ha traspassat a les portes del centenari que tanta l'il·lusió li feia assolir.

[+ article]]]> Wed, 27 Jul 2011 17:17:00 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=509&cat_ID=1 Francesc Morales Francisco Camps ha dimitit de president de la Generalitat Valenciana. En la seva compareixença davant la premsa del passat dimecres 20 de juliol, hem pogut veure una persona que, més que fer-nos pensar en els projectes polítics que ell diu haver creat, se'ns presenta més com un despropòsit. Una persona fora completament de la realitat que l'envolta, repetint fins al ridícul les paraules "projecte" i "comunitat". Assegurant que les províncies de Castelló, València i Alacant són la millor terra del món. Aquests lemes van bé per a les campanyes comercials del Partit Popular, però no per a definir la realitat política que ens envolta. En altres paraules, funciona per enganyar a la massa però no per enganyar-se a un mateix.

[+ article]]]> Fri, 22 Jul 2011 16:55:55 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=508&cat_ID=5 Pau Berga Data: 15 de juliol a les 23.00

Lloc: Sala Dub (Carrer de Jesús, 91)

Preu: 5€ (inclou entrada i el disc Canciones de amor y derrota)

Poeta abans que narrador, transmissor de sensacions i sentiments abans que simple cantant, El Papado és un artista que deixa de costat tots els clixés del gènere, allunya els convencionalismes imperants i se centra en un estil força singular. Aquest artista multidisciplinari maneja al seu antull estils aparentment dispars, sobre el matalàs sonor del reggae construeix una fusió sonora que conjuga la rítmica vocal del rap amb la sensibilitat i la força del soul.

[+ article]]]> Fri, 15 Jul 2011 04:04:09 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=507&cat_ID=1 Santi Capellera Una gran part de ciutadans i treballadors creuen que aquesta en què estem immersos i contra la que batallem cada dia és una crisi més, que durarà més o menys, i de la qual en sortirem tard o d’hora per retornar a l’estadi anterior.  Res més allunyat de la realitat, perquè la majoria de la gent encara no és conscient del que està passant. Els anys anteriors a l’actual crisi han estat marcats per bombolles financeres, immobiliàries i de tota mena, que han acabat per deixar sota mínims l’economia real a nivell global. Crear riquesa, esdevenir ric en definitiva, no era qüestió d’esforç, ni de treball constant, ni de res semblant, sinó que aquesta abundància en dividends es va basar en les transaccions financeres, que eren deu vegades superiors a les dels intercanvis comercials, o dit d’una altra manera: especulant.

[+ article]]]> Wed, 29 Jun 2011 01:10:59 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=506&cat_ID=3 Miquel de Renzi Un contacte amb l’obra de Vicent Ortí al seu estudi-taller se’m convertí en un joc de referències creuades, l’origen de les quals fou una pedra amb una fenedura central. La memòria em transportà al pintor italoargentí Lucio Fontana, que després del 1945 fou dels qui trencà amb la manera de fer art a Itàlia en l’època immediatament anterior. Un dels seus quadres és simplement açò: un simple tall a la tela, per bé que altres vegades els ha multiplicat; açò era part d’allò que ell anomenava espacialisme. En participar en una exposició que es declarava expressament d’art catòlica, Fontana va demanar als organitzadors quina imatge tenien de Déu; aquells no saberen què dir-ne; en canvi, l’artista els respongué que les seues representacions eren la imatge que tenia de Déu, que no és res i és tot.

[+ article]]]> Mon, 20 Jun 2011 01:57:48 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=505&cat_ID=1 Francesc Morales La Real Academia de la Historia, després de dotze anys de treball, ha donat a llum el Diccionario biográfico español. Bé, només fins a la lletra g. Haurem d’esperar a l’any vinent per veure les biografies de José Antonio Primo de Rivera, el general Sanjurjo, Viriat i el rei Pelai, però de moment ja podem gaudir de la biografia del general Franco. Aquesta ha estat feta per un medievalista franquista, i no per qualsevol dels experts en la matèria, com ara Enrique Moradiellos o Paul Preston. Les crítiques no s’han fet esperar, especialment perquè la visió benèvola del dictador no s’ajusta a la realitat científica ni, a manca de rigor, a la cultura popular majoritària. Només faltava posar que Francisco Franco era un amant de la democràcia.

[+ article]]]> Wed, 15 Jun 2011 02:01:48 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=504&cat_ID=1 Jordi Marín Estar a mig camí entre el Bages i l'Alt Maestrat té inconvenients, el més evident l'explicaria Heisenberg molt bé, el principi d'incertesa que va formular diu que és impossible saber la posició d'una partícula i la seva quantitat de moviment al mateix temps. Cosa que al poble haguéssim resolt amb un senzill: o vas a la processó o et quedes al campanat voltejant, però als dos llocs no pot ser! Des de que vaig arribar al Bages vaig descobrir una feina que em va captivar, això no treu que no hi hagi dia que el meu cap no viatgi d'amagat fins al poble, els seus carrers, els seus bancals, cingles i barrancs.

[+ article]]]> Fri, 15 Jul 2011 03:55:59 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=503&cat_ID=3 Elisabet Liminyana Vico El dia que vaig néixer algú va gastar una fortuna en mi. Vaig néixer de plàtans, d’afecte i d’amistat. Tota roja, m’esperava un verd. El trobe a fragments allà on vaig, perquè se’m presenta furtiu, perquè es constata atrevidament. Verds que m’esperen, que em somnien i que s’acomiaden. Vaig néixer d’un semen estèril. La matriu calenta m’expulsà per a cercar la mort d’un altre. M’acompanyen els indígenes, des del principi, amb cossos presents de ceba, tot i que no em cantaven. Un dia aparegué la serp. La seua companyia m’ha ofegat profundament, però sé com es diu. «Un fantasma desaparece cuando se le pone nombre». Jo la conec, però a vegades es transforma i torna sense demanar permís, transmutada en alguna cosa que m’és familiar... I em costa detectar-la. Perd molt de verd a causa d’això. Potser algun dia un camperol vindrà a plorar-me. Jo també vull branques de xiprer.

[+ article]]]> Sun, 15 May 2011 03:55:25 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=502&cat_ID=1 Susanna Sebastià El 16 d'abril de 2011 celebràrem a València el 25 d'abril, dia que els valencians fa més de tres segles vam perdre els furs. Aquest any l'afluència de manifestants, de totes les edats i condicions, ha estat molt gran, una riuada de gent es va aplegar a les Torres de Quart. Molt a poc a poc, amb l'acompanyament de la música, les pancartes, globus i consignes vam avançar pel costat del llit del Túria cap a les Torres de Serrans. Es respirava un ambient festiu i reivindicatiu entre les persones vingudes de tot arreu del País València, Catalunya les Illes, etc. La sensació que vaig tenir va ser de plenitud, per la unió i els crits unànimes dels manifestants. Ara, la gran pregunta: canviarà alguna cosa? Tindrem incidència social? A les pròximes eleccions canviaran el color dels governants? Votarem tots i totes aquelles que no estem d'acord amb aquest tipus de política o pensarem que com no hi ha cap candidat que ens represente millor quedar-nos a casa? Algun dia canviarà aquest govern i tindrem l'organització política que desitgem? Ja sé que introduir una papereta en una urna no canviarà tot l'entramat de corrupció i la manera de fer política en aquest territori; tot i això, crec que és un pas important per al canvi. Està a la mà de tots i totes nosaltres.

[+ article]]]> Sat, 07 May 2011 16:47:49 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=501&cat_ID=2 DeBat a Bat Quan s'acosta el dia D del llibre al nostre país, la diada de Sant Jordi, de la qual no cal ressaltar-ne la importància, les previsions editorials per als llibres que es vol potenciar aquell dia ja porten temps fetes. De tota manera, la màgia del dia sempre ens comporta sorpreses en llibres que podrien passar desapercebuts o que, en un primer colp d'ull, no se suposaria que haurien de focalitzar l'atenció, ja siga per unes circumstàncies o d'altres. Des de DeBat a Bat, però, hem volgut destacar diverses propostes de noveŀla i barrejar aquestes consideracions: hi podreu trobar títols indiscutibles i d'altres que semblarà una sorpresa total que apareguen ací. Tanmateix, el denominador comú que, per descomptat, els aplega tots és la qualitat literària.

[+ article]]]> Sat, 23 Apr 2011 23:48:50 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=500&cat_ID=2 DeBat a Bat La història, no n'hi ha dubte, és una poderosa eina de control social. No cal citar la famosa màxima de la noveŀla 1984 de George Orwell, “qui controla el passat controla el futur”, per adonar-se dels efectes que té una interpretació divergent en qualsevol dels àmbits que configuren les relacions de poder dins d'una societat. De fet, el poder, entès com el mecanisme unívoc que compon els instruments de coerció i control d'una multitud, amb les seues representacions orgàniques, les seues relacions interpersonals, intertemporals i intergeneracionals, és indestriable de la legitimació històrica que adquireix a través de la reproducció d'un relat que ha d'aconseguir assentar com a hegemònic sobre els orígens. Un estat, per tal de poder ser dipositari de la seua funció més primordial, tenir el monopoli de l'exercici de la violència, ha de trobar una justificació que unisca els ciutadans per acceptar aqueixa preeminència.

[+ article]]]> Sat, 23 Apr 2011 02:49:47 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=499&cat_ID=5 Rodolf Serra Títol: L'home de la maleta · Línia blava · Les hores detingudes · Després de Laura

Autor: Ramon Solsona (els tres primers) i Jordi Cabré (Després de Laura)

Editorial: Proa (L'home de la maleta i Després de Laura) · Labutxaca (Línia blava i Les hores detingudes)

Autora: Carme Riera

Editorial: Edicions 62 (Natura quasi morta) · Labutxaca (la resta)

Autor: E.L. Doctorow

Editorial: Edicions de 1984

Autora: Joan Schenkar

Editorial: Circe

Edició a cura de Margarida Prats Ripoll

Editorial: Pagès

Autor: Salvador Giner · Josep Ramoneda · Nouriel Roubini i Stephen Mihm · Raj Patel

Editorial: Edicions 62 · Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores · Destino · Los libros del lince

Autora: Antònia Vicens

Editorial: Moll

Autor: Màrius Serra

Editorial: Empúries

Autor: Michel de Montaigne · Albert Pla Nualart · David Lodge

Editorial: Labutxaca

Sota la sorra salada salina, sol de

bronze, sarau de sicaris d’interessos incerts,

Salvatges rossos de raça subtil,

sans, sòlids, zig-zag de perspectives sanes.

[+ article]]]> Sun, 20 Mar 2011 23:02:49 +0100 http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=486&cat_ID=5 Ricard Chulià Títol: Una casa a Florència

Autor: William Somerset Maugham

Editorial: Viena

Autor: Martin Amis

Editorial: Empúries

Autor: Germà Bel

Editorial: La Campana