<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>

<!DOCTYPE rss PUBLIC "-//Netscape Communications//DTD RSS 0.91//EN"
 "http://my.netscape.com/publish/formats/rss-0.91.dtd">

<rss version="2.0">

	<channel>
		<title>debatabat.cat - PORTADA</title> 

  		<link>http://www.debatabat.cat</link> 

 		<description>últims articles de debatabat.cat</description> 

  		<language>ca-es</language>
 	<item>
		<title>El caporal Ureña, un flac exemple per a l’”Ejército”</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=537&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="180" height="125" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/ejercito_espanol.jpg" />Eren les 9 del mat&iacute; de dimarts dia 13 de desembre, i em disposava a baixar a les catacumbes de Barcelona, all&agrave; per on hi passen aquells vehicles r&agrave;pids i sovint carregats de gent anomenats, ferrocarrils metropolitans, a trav&eacute;s de la boca de la Pla&ccedil;a del Centre, cant&oacute; mar.&nbsp;El fet &eacute;s que just al davant meu baixava les escales un xicot d'una vintena i poc d'anys, en el qual em vaig fixar perqu&egrave; anava vestit de militar, i portava una boina verda i uns galons de caporal vermell, exactament igual que la que llu&iuml;a la part superior del meu cos l'any 1976-78, temps que vaig destinar, de gust i per for&ccedil;a, a prestar el meu servei militar, quan aquest era evidentment obligatori.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=537&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 14 Dec 2011 23:36:18 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Clàssic a primer colp d'ull</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=536&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Meritxell Peris</author>
		<description><![CDATA[ <img width="140" height="240" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Joconfesso6.jpg" />T&iacute;tol: <em>Jo confesso</em></p><br /><p>Autor: Jaume Cabr&eacute;</p><br /><p>Editorial: Proa&nbsp;</p><br /><p>Hi ha llibres que, encara que semble una paradoxa afirmar-ho, esdevenen cl&agrave;ssics nom&eacute;s passar la primera p&agrave;gina de lectura. Una bona melodia potser pot atrapar des dels primers acords. Les operes, per exemple, tamb&eacute; tenen en l'obertura una demostraci&oacute; del poder que s'anir&agrave; desplegant durant la representaci&oacute;.&nbsp;Aix&ograve; &eacute;s el que passa de totes totes amb aquest nou llibre de Jaume Cabr&eacute;. Un cl&agrave;ssic, en tots els sentits. En la manera volguda d'encarar el fet narratiu i en la transcend&egrave;ncia que ja s'albira a primer colp d'ull del lloc que ocupar&agrave; en la posteritat de les lletres catalanes. Fins i tot es podria afirmar, donant soluci&oacute; a la recerca absurda de la gran novel&middot;la sobre Barcelona -a semblan&ccedil;a de la necessitat de capir l'inabastable dels narradors americans davant de la magnitud del cosmos que s'hi volia reflectir-, que, eureka, hi estem davant, de la gran novel&middot;la sobre Barcelona, ja que la ciutat s'al&ccedil;a com un personatge m&eacute;s de tota la simfonia que Cabr&eacute; ha bastit en aquesta obra.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=536&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 10 Nov 2011 01:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>“Guanyar les eleccions generals per primera vegada a Catalunya, també consolida el Govern i l’Ajuntament de Barcelona". Entrevista a Jordi Martí Galbis</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=535&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="350" height="263" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Jordi Mart&iacute; amb l'alcalde Trias.jpg" />Jordi Mart&iacute; &eacute;s un pol&iacute;tic vocacional incansable, i amb tota una traject&ograve;ria laboral i social al darrere. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Comunitats Europees pel Patronat Catal&agrave; Pro Europa i el Ministeri d&rsquo;Afers Exteriors, diplomat en Funci&oacute; Gerencial en les Administracions P&uacute;bliques per ESADE, tamb&eacute; ha exercit d&rsquo;advocat com a soci a una assessoria jur&iacute;dica, ha portat a terme diferents responsabilitats directives a les mutues d&rsquo;accidents de treball i malalties professionals Midat Mutua i MC Mutual, ha estat vocal del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, adjunt a Ger&egrave;ncia del Consell Comarcal del Barcelon&eacute;s, president de l&rsquo;Associaci&oacute; Ciutadana &ldquo;Barcelona 2.020&rdquo; i soci de diferents entitats c&iacute;viques. Militant de CDC des de 1979, Jordi Mart&iacute; ha estat secretari general de la JNC; cap del Gabinet del Conseller de Sanitat; cap del Gabinet del conseller de la Presid&egrave;ncia de la Generalitat i diputat del Grup Parlamentari de CiU al Congr&eacute;s dels Diputats. Actualment &eacute;s president del Comit&egrave; Executiu de la Federaci&oacute; de Barcelona de CDC i membre del Comit&egrave; Executiu Nacional de CDC, a m&eacute;s de ser el regidor de Presid&egrave;ncia i Territori de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, i regidor del Districte de Sants-Montju&iuml;c.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=535&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 09 Nov 2011 01:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Murakami's Blues</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=534&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; "><img width="140" height="230" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/1q84.jpg" />T&iacute;tol: </span><em><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; ">1Q84</span></em></p><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">Autor: Haruki Murakami</p><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">Editorial: Emp&uacute;ries</p><br /><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">Com a lector, cadasc&uacute; estableix les relacions que vol amb els autors. Una vegada l'escriptor posa el punt i final i ofereix el text, deixa de perdre la cust&ograve;dia de la criatura, que passa a pert&agrave;nyer al lector. En aquest sentit, el lector &eacute;s, doncs, sobir&agrave; en els seus gustos i en les seues interpretacions. I, &eacute;s clar, no &eacute;s estrany que establisca una diversitats de vincles variables amb els llibres i els autors que llegeix.&nbsp;Comence amb aquesta divagaci&oacute; perqu&egrave;, personalment, tinc una d'aquestes relacions peculiars com a lector amb Haruki Murakami. Hi ha autors que mai no et fallen i que acabes esperant qualsevol novetat que traguen per llegir-la amb la convicci&oacute; que hi trobar&agrave;s tot el que t'agrada. &Eacute;s el cas d'un Philip Roth, que, tot i escriure sempre la mateixa nove&#320;la de la mateixa manera que Woody Allen fa sempre el mateix film, aconsegueix seduir el lector amb les seues hist&ograve;ries que cada vegada semblen igual de fresques.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=534&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 08 Nov 2011 01:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Per terres de França</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=533&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Meritxell Peris</author>
		<description><![CDATA[ <img width="175" height="250" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Libro4.jpg" />T&iacute;tol:<em> Libro</em></p><br /><p>Autor: Jos&eacute; Lu&iacute;s Peixoto</p><br /><p>Editorial: El Alpeh</p><br /><p>En els anys 70, ja en plena efervesc&egrave;ncia de la <em>m&uacute;sica de interven&ccedil;&atilde;o</em> portuguesa que va tindre com a m&agrave;xim exponent a Jos&eacute; (Zeca) Afonso, l'autor d'aquella <em>Gr&acirc;ndola Vila Morena</em> que va servir de toc d'inici per a la Revoluci&oacute; dels Clavells del 25 d'abril, tamb&eacute; hi destacava Jos&eacute; M&aacute;rio Branco, amb un tema com <em>Por Terras de Fran&ccedil;a</em>, el qual, amb un llenguatge clar i directe, bon exponent de la can&ccedil;&oacute; m&eacute;s compromesa pol&iacute;ticament, explicava tot el drama d'un poble: l'emigraci&oacute;. I &eacute;s que la quantitat de portuguesos, sobretot, &eacute;s clar, de les zones rurals del nord i de l'Alentejo, que varen emigrar a Fran&ccedil;a durant el segle XX -com molts altres ho havien fet abans al Brasil en el XIX (ja despr&eacute;s de la colonitzaci&oacute;, per motius econ&ograve;mics)- &eacute;s immensa, de manera que no &eacute;s gens dif&iacute;cil trobar-hi&nbsp;<em>Sousas</em> o <em>Pereiras</em>. A Luxemburg es calcula que un 10% de la poblaci&oacute; &eacute;s d'origen portugu&eacute;s, un percentatge semblant &eacute;s conegut a casa nostra a Andorra.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=533&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 07 Dec 2011 20:26:03 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Un fantasma que retorna</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=532&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="150" height="225" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/why_marx_was_right.jpg" />T&iacute;tol: <em>Why Marx Was Right</em></p><br /><p>Autor: Terry Eagleton</p><br /><p>Editorial: Yale University Press&nbsp;</p><br /><p>&nbsp;<span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; ">&ldquo;...</span><i style="line-height: 18px; ">Un</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">segon</i><i style="line-height: 18px; ">... </i><i style="line-height: 18px; ">I</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">si</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">Marx</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">tinguera</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">ra&oacute;</i><i style="line-height: 18px; ">? </i><i style="line-height: 18px; ">Vols</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">dir</i><i style="line-height: 18px; ">? </i><i style="line-height: 18px; ">Per&ograve;</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">tu</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">t</i><i style="line-height: 18px; ">'</i><i style="line-height: 18px; ">has</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">tornat</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">carabassa</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">o</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">qu&egrave;</i><i style="line-height: 18px; ">? </i><i style="line-height: 18px; ">M&eacute;s</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">de</i><i style="line-height: 18px; "> 20 </i><i style="line-height: 18px; ">anys</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">despr&eacute;s</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">de</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">la</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">caiguda</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">del</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">mur</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">i</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">encara</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">continues</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">amb</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">la</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">matraca</i><i style="line-height: 18px; ">? </i><i style="line-height: 18px; ">Xe</i><i style="line-height: 18px; ">!, </i><i style="line-height: 18px; ">que</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">ja</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">tens</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">una</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">edat</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">per</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">a</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">posar</i><i style="line-height: 18px; ">-</i><i style="line-height: 18px; ">te</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">la</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">samarreta</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">del</i><i style="line-height: 18px; "> </i><i style="line-height: 18px; ">Che</i><i style="line-height: 18px; ">...&rdquo;</i><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; "> Per&ograve; i si va i ara resulta que tot plegat no era tan clar...?</span> Una cosa no &eacute;s pot negar: amb una afirmaci&oacute; tan provocadora com la del t&iacute;tol d'aquest assaig -i amb la sanguin&agrave;ria crisi per la qual estem passant- &eacute;s impossible no sentir cap mena de curiositat per (tornar) a visitar diverses q&uuml;estions que semblaven que eren cosa absolutament d'un passat tancat amb pany i forrellat i al&ccedil;at al bagul m&eacute;s tronat de l'andana m&eacute;s inaccessible. Ara b&eacute;, la pregunta fonamental &eacute;s qu&egrave; dimonis entenem per <i>marxisme</i>? Els parad&iacute;s del proletariat de l'Imperi Sovi&egrave;tic que va construir el &ldquo;gran camarada&rdquo; Stalin? La dinastia comunista nord-coreana de l'&rdquo;etern l&iacute;der&rdquo; Kim Il-Sung? Potser en la hist&ograve;ria no hem vist una ideologia que ha arribat a abra&ccedil;ar tants aspectes de la modernitat com per a poder acabar fent que s'hi indentifiquen tota mena de moviments o tend&egrave;ncies diverses. Ens imaginem una guerrilla <i>socr&agrave;tica</i>? O un sindicat <i>schopenhaueri&agrave;</i>?<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=532&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 07 Dec 2011 01:29:34 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Les raons d'un 15 d'octubre</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=531&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="170" height="250" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/En defensa de causas perdidas 978-84-460-2957-1.JPG" />T&iacute;tols: <i style="line-height: 18px; ">En defensa de causas perdidas</i><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; "> i </span><i style="line-height: 18px; ">El razonamiento sociol&oacute;gico</i></p><br /><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">Autors: Slavoj Žižek</p><br /><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">Editorials: Akal i Siglo XXI</p><br /><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%">&nbsp;</p><br /><p>El dissabte passat, 15 d'octubre, milers i milers de valencians i valencianes varen eixir al carrer en demanda de m&eacute;s democr&agrave;cia, de solucions, de finestres per on poder veure un m&iacute;nim paisatge que done una m&iacute;nima esperan&ccedil;a a la greu situaci&oacute; social que patim. No vaig poder assistir-hi, per&ograve; vaig parlar amb un amic que em va descriure la manifestaci&oacute; com la m&eacute;s multitudin&agrave;ria que havia vist a Val&egrave;ncia en anys. Fins i tot m&eacute;s que la que va tindre lloc en 2003 en contra de la invasi&oacute; americana de l'Iraq. A aquella s&iacute; que vaig assistir i, pel que he vist en les imatges, potser el meu amic exagerara amb la del 15-O. Ara b&eacute;, m&eacute;s enll&agrave; de n&uacute;meros, el que s&iacute; que &eacute;s clar &eacute;s que aquestes mobilitzacions -pel mateix fet d'existir- ens estan canviant per for&ccedil;a la manera d'observar la realitat. En la protesta del 2003 hi havia un objectiu com&uacute; ben clar i definit: aturar una guerra il&middot;legal. S'hi ajuntaven moltes m&eacute;s coses: la indignaci&oacute; contra un govern autista i prepotent que crispava la ciutadania n'era una de fonamental, per exemple, i que, fins i tot, no s'hi podia destriar. En aquestes noves mobilitzacions que s'han batejat com dels &ldquo;indignats&rdquo; o del &ldquo;15-M&rdquo; hi ha, si m&eacute;s no, una major ambig&uuml;itat. Qu&egrave; &eacute;s el que reclama la protesta? Quines s&oacute;n les propostes? Qu&egrave; &eacute;s el que uneix tota eixa gent? Per qu&egrave; ixen plegats al carrer?<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=531&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 09 Nov 2011 17:07:38 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>El Col·lectiu Safranar denunciem la instrumentalització política que el PSOE de Torrent ha fet del nostre treball de 5 anys</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=530&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Col·lectiu Safranar</author>
		<description><![CDATA[ <img width="190" height="275" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/cantautors2011_cartell_menut.jpg" />Els membres del Col&middot;lectiu Safranar ens mostrem sorpresos i indignats en assabentar-nos, <a href="http://www.laopiniondetorrent.es/secciones/cultura/2011/10/31/socialistas-proponen-creaci-n-festival-cantautors-valencians">a trav&eacute;s de la premsa</a>, que el PSOE de Torrent proposa crear -i citem textualment- un &ldquo;Festival Anual de Cantautors Valencians&rdquo;, com si no existira al poble cap iniciativa semblant. Ens agradaria creure que l&rsquo;empresa privada que s&rsquo;encarregar&agrave; de la gesti&oacute; de l&rsquo;Auditori de Torrent, &ograve;bviament, t&eacute; l&rsquo;obligaci&oacute; de no discriminar ni marginar la nostra llengua com a vehicle d&rsquo;expressi&oacute; cultural. Si aquest dret fonamental ha d&rsquo;estar exigit en el plec de condicions, que s&rsquo;exigisca, per&ograve; mai com a compliment de &ldquo;quotes&rdquo;, sin&oacute; com a garantia de normalitat. No &eacute;s suficient amb un &ldquo;cicle&rdquo; i un rentat de cara, s&rsquo;ha de creure sincerament en la nostra llengua i la nostra cultura i actuar en conseq&uuml;&egrave;ncia. A m&eacute;s a m&eacute;s, volem denunciar que ni PP ni PSOE han ent&eacute;s cap de les reivindicacions que ens varen portar a encetar aquest projecte el 2007. Des del Col&middot;lectiu Safranar no demanem cap mena de &ldquo;quota valenciana&rdquo; per a complir l&rsquo;expedient. Reivindiquem que els m&uacute;sics i artistes que fan servir el valenci&agrave; com a llengua d&rsquo;expressi&oacute; puguen accedir amb naturalitat a les programacions institucionals, sense quedar relegats a un ghetto de &ldquo;semi-apartheid&rdquo; en qu&egrave; -com ja passava amb el govern del PSOE- hi haja exclusivament una &ldquo;nit de la nostra m&uacute;sica&rdquo; testimonial i la resta de l&rsquo;any el valenci&agrave; desaparega.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=530&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 02 Nov 2011 14:21:36 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>A nosaltres sí que ens hagués anat millor...</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=526&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="300" height="225" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/peces_barba.jpg" />Gregorio Peces Barba, un dels pares de la Constituci&oacute; Espanyola va assegurar fa uns dies, obertament i davant d'un auditori de 'senyors lletrats' que participaven en un congr&eacute;s de l'advocacia celebrat a Cadis, que &quot;a Espanya possiblement li hauria anat millor sense Catalunya i que, si en &egrave;poques pret&egrave;rites es va haver de bombardejar Barcelona repetides vegades, ara, malgrat aquests moviments independentistes irredempts, doncs, no caldria... Despr&eacute;s d'asseverar que &quot;els catalans celebren les derrotes&quot;, en to ir&ograve;nic i sarc&agrave;stic, i que Castella va tenir la paella pel m&agrave;nec quan, iniciada la Guerra de Successi&oacute;, &quot;es va decantar per quedar-se amb Catalunya -es referia a la Corona d'Arag&oacute; i als seus territoris, naturalment- en lloc de triar Portugal&quot;, donant a entendre de que qui triava i decidia en tot cas era Castella, i que els altres eren poc m&eacute;s que uns borinots als quals es podia dominar, espoliar i vexar nom&eacute;s fotent-los quatre bombes i ocupant els seus territoris -Catalunya o Portugal, tant se val, perqu&egrave; en tot cas els portuguesos van tenir la sort de cara i no els van envair ni els van arrabassar els seus drets, lleis i llengua... de casualitat, naturalment- segons que va dir el catedr&agrave;tic de la Carlos III, que incomprensiblement va ser aplaudit per un nombr&oacute;s auditori, mentre els membres catalans presents, abandonaven la sala i el senyor Peces Barba reblava el clau de la seva prepot&egrave;ncia tot dient &quot;dejen que salgan los que tienen que salir...&quot; Incre&iuml;ble i vergonyant, senzillament.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=526&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 01 Nov 2011 02:54:09 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Surimi: succedani de cranc</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=525&amp;cat_ID=3</link>
		<author>Maria Jose Ruiz</author>
		<description><![CDATA[ <img width="220" height="165" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Kanikama.jpg" />Quan Haruki va seure a taula ja anava pensant en aquella fotografia. Tenia gana per&ograve; no gaire temps per buscar men&uacute;s ni prou diners com per triar d&rsquo;una carta. Feia fred i va optar per una sopa de <em>surimi</em>. Mentre esperava el seu plat, buscava mentalment l&rsquo;ocasi&oacute; aquella foto que no es dispara mai. Un fotograma individual, d&rsquo;aquells que empresonen un instant en paper de fotografia i que ja no li tornen mai la llibertat. Emocions que li pertanyien a alg&uacute; i de sobte li pertanyen al m&oacute;n. Guanyar un premi Pulitzer, organitzar una exposici&oacute; al MOMA, aquelles coses maj&uacute;scules que captiven al m&oacute;n. Pensaments que es fan ress&ograve; als informatius en meitat de la guerra en pa&iuml;sos de l&rsquo;Orient mitj&agrave; i que substitueixen Kabul per substantius carregats de poesia.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=525&amp;cat_ID=3">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 28 Oct 2011 00:40:48 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>El mapa i el territori - Michel Houellebecq</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=524&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Carles Guillem</author>
		<description><![CDATA[ <img width="150" height="220" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/El-mapa-i-el-territori4(1).jpg" />Michel Houellebecq, nascut a l'illa de la Reuni&oacute;, ha creat un discurs que &eacute;s com empomar amb el baix ventre un m&iacute;ssil sovi&egrave;tic. Ens enfronta de la manera m&eacute;s crua a la buidor de la societat capitalista actual, en la qual les relacions humanes no deixen de ser com una transacci&oacute; materialista m&eacute;s, en l'extensi&oacute; de la cultura del capitalisme fins a totes les esferes de la vida. D'aix&ograve;, al remat, tractava l'ampliaci&oacute; del camp de batalla. Polemista incansable, Houellebecq basteix unes hist&ograve;ries ambig&uuml;es. Ha estat acusat -i moltes vegades amb ra&oacute;- de totes les f&iacute;lies i f&ograve;bies que hom puga imaginar: pornogr&agrave;fic, islam&ograve;fob, misantrop, etc. Per&ograve; el que s&iacute; que &eacute;s cert &eacute;s que Houellebecq practica un nihilisme que activa les neurones. Ens provoca. Per&ograve; ho fa de manera que esdev&eacute; creativa per al lector.&nbsp;<span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px; ">Fet i fet, la figura p&uacute;blica que s'ha creat Houellebecq no deixa de ser una part d'una obra tan contradict&ograve;ria i plena de contrastos. Com un milh&ograve;mens que, despr&eacute;s de fer-se el fatxenda m&eacute;s furibund, es fon en moixaines a la m&iacute;nima baixada de gu&agrave;rdia o la m&iacute;nima festa que li'n facen.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=524&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sun, 23 Oct 2011 23:44:08 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Crims - Ferdinand von Schirach</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=523&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Rodolf Serra</author>
		<description><![CDATA[ <img width="140" height="225" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/CRIMS4.jpg" />En aquesta &egrave;poca que s'ha posat tant de moda programes de l'estil de CSI i que la novel&middot;la negra torna a estar en les llistes de best-sellers arreu del m&oacute;n aix&iacute; com torna a marcar tend&egrave;ncia, semblaria el m&eacute;s normal del m&oacute;n el fenomen que ha envoltat la publicaci&oacute; de <em>Crims</em> a Alemanya. El llibre &eacute;s una recreaci&oacute; d'onze casos reals que el seu autor, Ferdinand von Schirach, va con&eacute;ixer i fins i tot va defensar com a advocat en la seua carrera professional. Von Sirach, d'altra banda, &eacute;s n&eacute;t d'un dels grans jerarques del nazisme, Baldur von Schirach, una her&egrave;ncia que sabut posar en perspectiva, tot analitzant-ne la culpa sense cap justificaci&oacute; extempor&agrave;nia per&ograve; alhora enfrontant les paradoxes del fet primari de tractar-se de l'avi. Per&ograve; tornarem m&eacute;s tard cap ac&iacute;. Amb aquesta descripci&oacute;, el lector astut podria fugir-ne en pensar que est&agrave; davant d'una successi&oacute; relligada d'hist&ograve;ries de sang i fetge que s&oacute;n carn de telefilm de vesprada dominical i somn&iacute;fera. Tot el contrari, alertem ja d'entrada.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=523&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 20 Oct 2011 02:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Material sensible, contes cruels - Jordi Sierra i Fabra</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=522&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Susanna Sebastià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="155" height="230" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/material_sensible.jpg" />Jordi Sierra i Fabra, a trav&eacute;s d&rsquo;un grapat de contes amb una prosa suggeridora, realitza una radiografia dura del m&oacute;n actual (o podr&iacute;em dir realista). Xiquets i xiquetes de tot el m&oacute;n, en la major part dels casos d&rsquo;all&ograve; que considerem pa&iuml;sos del Tercer M&oacute;n, s&oacute;n els protagonistes d&rsquo;aquests relats breus, on se&rsquo;ns mostra una realitat social que, encara que de vegades lluny dels nostres ulls occidentals, ocorre en aquest mateix moment. La prostituci&oacute; infantil, l&rsquo;explotaci&oacute; laboral, la immigraci&oacute; il&middot;legal, l&rsquo;extracci&oacute; d&rsquo;&ograve;rgans d&rsquo;infants sense llar, la pobresa, l&rsquo;ablaci&oacute;, la guerra amb la participaci&oacute; de nens soldat i el casament pactat s&oacute;n alguns dels sofriments pels quals han de passar els nens i les nenes, els joves i les joves que dibuixen la geografia del patiment en aquestes p&agrave;gines. Despr&eacute;s del seguit d&rsquo;hist&ograve;ries, una esp&egrave;cie d&rsquo;&iacute;ndex on l&rsquo;autor desitja que reflexionem mitjan&ccedil;ant l&rsquo;explicaci&oacute; dels problemes i de les causes de les situacions explicades anteriorment. Algunes dades posen la pell de gallina; per exemple &ldquo;un de cada vuit xiquets que viu a la Terra &eacute;s obligat a efectuar treballs inhumans o a prostituir-se&rdquo;.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=522&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 19 Oct 2011 02:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Vot &quot;útil&quot; i &quot;responsable&quot;</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=521&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="340" height="227" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/rubalcaba.jpg" />Falten, si fa no fa, nom&eacute;s quinze dies per a l&rsquo;inici oficial de la campanya. No noteu que tot est&agrave; massa tranquil? Els qui estem dins d&rsquo;un partit no parem en torreta, per&ograve; aix&ograve; ja ve de s&egrave;rie. Ara b&eacute;, i la gent &ldquo;normal&rdquo;? En parla als bars, als mercats? No gens. Tothom sap, perfectament, que tot est&agrave; dat i bene&iuml;t. I els primers de tots, el PP i el PSOE. Recordeu la legislatura 2004-08? Des del mateix dia despr&eacute;s de la vict&ograve;ria de Zapatero va comen&ccedil;ar la campanya de 2008. Fins i tot aquestes eleccions auton&ograve;miques i municipals passades, a aquestes al&ccedil;ades de la jugada, tots els pobles i ciutats eren plens de paperassa -saltant-se, a m&eacute;s a m&eacute;s, la nova llei electoral que ho prohibia, tant hi feia-. Ara els dinosaures dormen. El PP sap perfectament que t&eacute; les eleccions guanyades. Nom&eacute;s cal que esperen que la poma -Newton obliga- caiga i la puguen recollir. El millor que poden fer &eacute;s estar ben calladets. I ho acompleixen. De tant en tant llancen un missatget a la milit&agrave;ncia per a tindre-la tranquil&middot;la quan veu la sang del cad&agrave;ver de l&rsquo;enemic regalimant. Per&ograve; aix&ograve; li ho deixen a Gonz&aacute;lez Pons i d&rsquo;altres. Rajoy al puro i al Marca, que &eacute;s el que toca.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=521&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 18 Oct 2011 02:00:01 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Escola i evolució</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=520&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="150" height="240" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/60-RP-Martin (1).jpg" />T&iacute;tol: <em>Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de Patriotes</em><br /><p>Autor: Josep Llu&iacute;s Mart&iacute;n i Berbois</p><br /><p>Editorial: Afers</p><br />El treball historiogr&agrave;fic comen&ccedil;a a omplir el buit del que &eacute;s la hist&ograve;ria dels partits pol&iacute;tics a casa nostra -i entenem per &ldquo;casa nostra&rdquo; els diferents &agrave;mbits d'actuaci&oacute; pol&iacute;tic dins dels diversos pa&iuml;sos que parlem una mateixa llengua-. Com m&eacute;s va m&eacute;s trobem fascinants monografies sobre els avatars de les forces pol&iacute;tiques -sucursalistes o no- que operen en cadascun dels territoris. D'alguna manera, en l'efervesc&egrave;ncia de la transici&oacute;, es donaren diversos textos de circumst&agrave;ncia que havien de posar al dia el lector &agrave;vid de desxifrar d'on eixien eixes sopes de lletres que caracteritzaren un temps de voluntat participativa.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=520&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 06 Oct 2011 20:23:33 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Clausurar mitjans de comunicació incòmodes</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=519&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="125" height="150" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Noaltancament.jpg" />Malgrat que &quot;prohibir&quot; sona malament i sempre &eacute;s un acte desagradable, &eacute;s obvi que &eacute;s inevitable per mor dels comportaments inc&iacute;vics i insolidaris de molts, alguns dels quals s'autodenominen racionals i assenyats.&nbsp; Igual que a Catalunya molt encertadament hem hagut de prohibir la cafrada dels toros, caldria tamb&eacute; prohibir, des dels parlaments i la judicatura, el tancament de mitjans de comunicaci&oacute; legalment establerts i consolidats, que donen feina a molts professionals i augmenten la diversitat informativa i editorial, m&eacute;s si com en cas de R&agrave;dio Televisi&oacute; de Mallorca tal tancament es vol portar a terme per evitar aquesta pluralitat. I encara m&eacute;s si qui promou aquest tancament &eacute;s l'ens p&uacute;blic -controlat pel PP- del qual dep&egrave;n aquest mitj&agrave; en concret: tot un acte de totalitarisme i intoler&agrave;ncia.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=519&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 29 Sep 2011 00:54:27 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Terrence Malick a la recerca de l'absolut</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=518&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <a href="http://escalaicorda.net/wp-content/uploads/2011/09/terrence_malick.jpg"><img title="terrence_malick" width="300" height="200" class="alignleft size-medium wp-image-169" align="right" alt="" src="http://escalaicorda.net/wp-content/uploads/2011/09/terrence_malick-300x200.jpg" /></a>Terrence Malick &eacute;s un d'aquells directors que semblen o uns genis absoluts, mestres incompresos del set&egrave; art, orfebres fins de la imatge m&eacute;s refinada, o una aut&egrave;ntica gran estafa. Nosaltres ens inclinem per la primera opci&oacute;, per&ograve; tampoc no tenim arguments concloents contra aquells que el cataloguen en la segona. La seua carrera, com la seua vida en general, ha estat plena de daltabaixos, d'eixides i fugides, d'amagatalls i reaparicions plenes d'inc&ograve;gnites. Va debutar el 1973 amb <em>Badlands</em>, tota una exhalaci&oacute; d'aire fresc per al nou Hollywood que s'obria cam&iacute; a comen&ccedil;aments dels 70, amb Martin Scorsese, Dennis Hopper i molts altres realitzadors de fora del que era la gran ind&uacute;stria. <em>Badlands</em> va esdevenir un retrat generacional, un film que s'enfrontava a la hist&ograve;ria contempor&agrave;nia dels Estats Units amb la cruesa necess&agrave;ria d'una &egrave;poca que volia canviar les regles del joc. Fet amb un baix pressupost, va catapultar Malick al cim de la cr&iacute;tica i la reputaci&oacute;, a m&eacute;s de convertir-lo en una estrela.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=518&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 21 Sep 2011 21:13:58 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Fuster, raons i paraules</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=517&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Susanna Sebastià</author>
		<description><![CDATA[ <img width="175" height="250" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/fuster_raons_paraules.jpg" />T&iacute;tol: <em>Raons i paraules</em></p><br /><p>Autor: Joan Fuster</p><br /><p>Editorial: Castellnou</p><br /><p><em>Raons i paraules</em>. Amb aquest t&iacute;tol s&rsquo;apleguen alguns assaigs i aforismes de Joan Fuster en un volum recomanat per a Batxillerat. Aquest recull m&rsquo;ha fet retrobar-me amb l&rsquo;autor, realment m&rsquo;ha enganxat perqu&egrave; mostra l&rsquo;evoluci&oacute; del m&oacute;n dels anys 60 als 80 a trav&eacute;s dels seus ulls (sorprenentment bastants aspectes eres iguals &ndash;o ja s&rsquo;havia engegat el canvi-, aix&iacute; la realitat que se&rsquo;ns dibuixa a trav&eacute;s del llibre no era tan diferent a l&rsquo;actual: la publicitat, la manca de lectura en la societat, la m&uacute;sica, el cinema, el teatre...) i tamb&eacute; ha mantingut la meua atenci&oacute; perqu&egrave; raona sobre qualsevol assumpte: des de les Falles a les novel&middot;les, dels giradiscos a Raimon, d&rsquo;Ovidi a la mort... Una an&egrave;cdota li serveix per a parlar de qualsevol cosa. No adoctrina, no pret&eacute;n escriure un manual; raona i reflexiona. I et fa pensar, aix&iacute; ho deixa pal&egrave;s a l&rsquo;assaig titulat &ldquo;Llibres&rdquo;, on afirma que els llibres s&oacute;n &ldquo;m&agrave;quines per a pensar&rdquo; i ens aconsella que &ldquo;desconfieu de l&rsquo;home d&rsquo;un sol llibre&rdquo;.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=517&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 15 Sep 2011 01:46:41 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Recordant Barrera, en aquesta Diada Nacional</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=516&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="310" height="200" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Heribert_Barrera_i_Joan_Rigol_votant_a_Barcelona_Decideix.jpg" />Heribert Barrera ens va deixar fa uns dies, per&ograve; el seu record d'homenot que estimava Catalunya fins al moll de l'os, i de treballador incansable en la defensa de la terra, ser&agrave;, per sempre, indeleble en el temps i l'espai. I avui el vull recordar, amb aquest 11 de Setembre de rerefons.&nbsp;Vaig con&egrave;ixer Heribert Barrera fa molts anys, en una visita que va fer a Reus, lloc on paradoxalment ha estat enterrat, quan jo treballava a R&agrave;dio Popular d'aquella ciutat, l'any 1984. Compart&iacute;em la redacci&oacute; amb Carles Francino i Neus Bonet entre altres -pocs-, i en la qual un parell d'anys abans hi havia treballat el mateix Jordi Gonz&aacute;lez, aleshores un jove expert en m&uacute;sica que al cap de poc va marxar a R&agrave;dio Barcelona, per treballar als &quot;40Principales&quot;.&nbsp;En aquell moment, con&egrave;ixer Heribert Barrera va ser descobrir una font de saviesa, una ment preclara i una personalitat ferma i d'amor a la terra, com poques n'havia constatat en les meves dues d&egrave;cades i mitja de vida. La trobada amb joves de la zona era per explicar la import&agrave;ncia de fer pinya amb el pa&iacute;s, amb les seves ess&egrave;ncies i amb la gent que l'estimava, sense publicitar gaire que ell en representava una de les opcions amb m&eacute;s hist&ograve;ria de la pol&iacute;tica catalana, perqu&egrave; fins i tot en aix&ograve; era prudent i cur&oacute;s.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=516&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 10 Sep 2011 03:05:04 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>El Col·lectiu Safranar organitza la 2a Festa Estellés a Torrent</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=515&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Redacció</author>
		<description><![CDATA[ <img width="125" height="250" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/estelles-1-574x1024.jpg" />Divendres 9 de setembre, a les 21.00 hores i a la pla&ccedil;a Sant Roc de Torrent tindr&agrave; lloc la 2a edici&oacute; de la Festa Estell&eacute;s a Torrent. Es tracta d'un sopar i vetlada de germanor que s'organitza per pobles de tot arreu de la geografia valenciana despr&eacute;s que l'any passat tinguera lloc la primera edici&oacute; en qu&egrave; homenatgem la figura del poeta valenci&agrave; m&eacute;s gran del segle XX i un dels grans s&iacute;mbols de la fidelitat a la cultura i el pa&iacute;s, Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s al mateix temps que fem comboi tots plegats. Enguany l'acte comptar&agrave; amb l'actuaci&oacute; musical de Ximo Caffarena, qui interpretar&agrave; diversos poemes musicats de l'autor de Burjassot. Aix&iacute; mateix, l'associaci&oacute; estellesiana Rodonors Invictes repetiran, com l'any passat, a Torrent amb un recital com tamb&eacute; hi haur&agrave; la presentaci&oacute; del llibre <em>Ara Estell&eacute;s. 12 poemes, 12 can&ccedil;ons a Benicarl&oacute;</em>, fruit d'unes jornades estellesianes que tingueren lloc a la ciutat del Baix Maestrat i que compta amb col&middot;laboracions de prestigiosos estudiosos com s&oacute;n Dominic Keown o Jaume P&eacute;rez Montaner. Aix&ograve; s&iacute;, des del col&middot;lectiu Safranar es destaca que l'&agrave;nima de la Festa Estell&eacute;s &eacute;s la participaci&oacute; dels assistents, als quals animen a recitar poesia i fer comboi. D'una altra banda, un altre dels aspectes de la Festa Estell&eacute;s &eacute;s el gastron&ograve;mic. L'organitzaci&oacute; posar&agrave; a disposici&oacute; dels assistents -i al preu de 5&euro;- menjar d'acompanyament de la terra (picadeta, coques de verdura i de llanda, pericana, espencat, rotllets d&rsquo;an&iacute;s) aix&iacute; com beguda (aigua, cervesa i mistela) per al sopar faixat que porte cadasc&uacute;.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=515&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 09 Sep 2011 02:15:37 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>La culpa</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=514&amp;cat_ID=3</link>
		<author>Maria Jose Ruiz</author>
		<description><![CDATA[ <img width="300" height="210" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/Carracci-Butcher's_shop.jpg" />La carnissera exhibia els budells d&rsquo;un conill obert per la meitat. En Joan va observar la lluentor d&rsquo;aquelles v&iacute;sceres i el colors rojos i negres de la sang i el fetge. La llengua se li va fer grossa i espessa mentre aquella olor de carn crua li entrava pel nas. Va sentir una n&agrave;usea en recordar aquell vespre a ca la Maria i aquella for&ccedil;a que l&rsquo;empenyia sexualment contra el seu cos. Llavors va pensar en els seus propis budells refregant-se, els uns contra els altres, just en aquell moment d&rsquo;&egrave;xtasi. Si en aquell instant l&rsquo;hagueren obert per la meitat, tot hagu&eacute;s acabat i les seues visceres hagueren quedat a l&rsquo;aire, ben lluentes, igual que les d&rsquo;aquell conill que jeia darrere el vidre de l&rsquo;aparador. I les de la Maria, les seues tamb&eacute;. Com si tots dos no foren cap altra cosa m&eacute;s que el continent d&rsquo;aquell munt d&rsquo;&ograve;rgans llefiscosos.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=514&amp;cat_ID=3">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 02 Sep 2011 14:47:20 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Josep M. Planes: un periodista català valent</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=513&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="265" height="185" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/josep_maria_planes.jpg" />El passat dimecres, 24 d&rsquo;agost de 2011, es complien 75 anys de l&rsquo;assassinat del periodista Josep Maria Planes (Manresa, 31/01/1907-Barcelona, 24/08/1936) que pistolers de la FAI van executar a sang freda de set tres al cap a la carretera de l&rsquo;Arrabassada de Barcelona, despr&eacute;s de detenir-lo en un pis del carrer de Muntaner: aix&iacute; va comen&ccedil;ar a morir el periodisme catal&agrave; valent, i tamb&eacute; la realitat i llibertat del pa&iacute;s.&nbsp; Planes va col&middot;laborar en publicacions de prestigi com el setmanari europeista Mirador i el diari La Publicitat, d'un gran to intel&middot;lectual i lligat al moviment catalanista Acci&oacute; Catalana. Tamb&eacute;, i malgrat la seva jovenesa, va ser director d&rsquo;El Be Negre, c&egrave;lebre setmanari sat&iacute;ric, punyent i morda&ccedil;.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=513&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 02 Sep 2011 14:47:15 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Tots ens equivoquem</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=511&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Susanna Sebastià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 197px; height: 134px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/seis-grados.jpg" />Tots ens equivoquem? Per descomptat. Tot es podria fer millor? &Eacute;s evident. Suposo que tothom intenta fer-ho el millor possible, en tots els aspectes de la seua vida. De vegades, encertes m&eacute;s i d&rsquo;altres menys; de vegades te n&rsquo;adones abans, mentre que d&rsquo;altres no saps que passa all&ograve; fins que ja ha passat, aleshores, quan acaba, &eacute;s quan ho veus clar. Ara b&eacute;, a la vida has d&rsquo;apostar per la gent que tens al teu voltant. En un grup hum&agrave; &eacute;s molt important la confian&ccedil;a i el respecte dels altres per poder cr&eacute;ixer. I viceversa, la incomunicaci&oacute;, el descr&egrave;dit i la por poden portar al menyspreu, a situacions de tensi&oacute; i a infravalorar les possibilitats de les persones que estan amb tu.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=511&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 02 Aug 2011 15:47:17 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>El blanc i el negre de mestres que van marxant</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=510&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/carles_sentis.jpg" style="width: 159px; height: 117px;" />Era el periodista en actiu m&eacute;s vell de la nostra &egrave;poca, i un home emblem&agrave;tic en molts aspectes, recordat per franquista i conservador, per&ograve; tamb&eacute; per afavoridor de Catalunya i el catalanisme, ens ha deixat sense veure complert el seu somni d'arribar a cent anys, encara que nom&eacute;s n'hi ha faltat mig. Carles Sent&iacute;s (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - 19 de juliol de 2011) &nbsp;ha traspassat a les portes del centenari que tanta l'il&middot;lusi&oacute; li feia assolir.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=510&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 27 Jul 2011 17:17:00 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Riure per no plorar</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=509&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Francesc Morales</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/camps_fabra(1).jpg" style="width: 317px; height: 170px;" alt="" />Francisco Camps ha dimitit de president de la Generalitat Valenciana. En la seva compareixen&ccedil;a davant la premsa del passat dimecres 20 de juliol, hem pogut veure una persona que, m&eacute;s que fer-nos pensar en&nbsp;els projectes pol&iacute;tics que ell diu haver creat, se'ns presenta m&eacute;s com un desprop&ograve;sit. Una persona fora completament de la realitat que l'envolta, repetint fins al rid&iacute;cul les paraules &quot;projecte&quot;&nbsp;i &quot;comunitat&quot;. Assegurant que les prov&iacute;ncies de Castell&oacute;, Val&egrave;ncia i Alacant s&oacute;n la millor terra del m&oacute;n. Aquests lemes van b&eacute; per a les campanyes comercials del Partit Popular, per&ograve; no per a definir la realitat pol&iacute;tica que ens envolta. En altres paraules, funciona per enganyar a la massa per&ograve; no per enganyar-se a un mateix.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=509&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 22 Jul 2011 16:55:55 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>El Papado presenta &quot;Canciones de amor y derrota&quot; al Dub Club</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=508&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Pau Berga</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 302px; height: 225px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/papado_BONA.jpg" />Data: 15 de juliol a les 23.00</p><br /><p>Lloc: Sala Dub (Carrer de Jes&uacute;s, 91)</p><br /><p>Preu: 5&euro; (inclou entrada i el disc <em>Canciones de amor y derrota</em>)</p><br /><p>Poeta abans que narrador, transmissor de sensacions i sentiments abans que simple cantant, El Papado &eacute;s un artista que deixa de costat tots els clix&eacute;s del g&egrave;nere, allunya els convencionalismes imperants i se centra en un estil for&ccedil;a singular. Aquest artista multidisciplinari maneja al seu antull estils aparentment dispars, sobre el matal&agrave;s sonor del reggae construeix una fusi&oacute; sonora que conjuga la r&iacute;tmica vocal del rap amb la sensibilitat i la for&ccedil;a del soul.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=508&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 15 Jul 2011 04:04:09 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>La crisi global dels indignats i el govern de Catalunya</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=507&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Santi Capellera</author>
		<description><![CDATA[ <img width="290" height="192" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/indignats_placa_catalunya.jpeg" />Una gran part de ciutadans i treballadors creuen que aquesta en qu&egrave; estem immersos i contra la que batallem cada dia &eacute;s una crisi m&eacute;s, que durar&agrave; m&eacute;s o menys, i de la qual en sortirem tard o d&rsquo;hora per retornar a l&rsquo;estadi anterior. &nbsp;Res m&eacute;s allunyat de la realitat, perqu&egrave; la majoria de la gent encara no &eacute;s conscient del que est&agrave; passant. Els anys anteriors a l&rsquo;actual crisi han estat marcats per bombolles financeres, immobili&agrave;ries i de tota mena, que han acabat per deixar sota m&iacute;nims l&rsquo;economia real a nivell global. Crear riquesa, esdevenir ric en definitiva, no era q&uuml;esti&oacute; d&rsquo;esfor&ccedil;, ni de treball constant, ni de res semblant, sin&oacute; que aquesta abund&agrave;ncia en dividends es va basar en les transaccions financeres, que eren deu vegades superiors a les dels intercanvis comercials, o dit d&rsquo;una altra manera: especulant.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=507&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 29 Jun 2011 01:10:59 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Vicent Ortí: els cossos i les eines</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=506&amp;cat_ID=3</link>
		<author>Miquel de Renzi</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/vicent_orti1.JPG" alt="" style="width: 272px; height: 204px;" />Un contacte amb l&rsquo;obra de Vicent Ort&iacute; al seu estudi-taller se&rsquo;m convert&iacute; en un joc de refer&egrave;ncies creuades, l&rsquo;origen de les quals fou una pedra amb una fenedura central. La mem&ograve;ria em transport&agrave; al pintor italoargent&iacute; Lucio Fontana, que despr&eacute;s del 1945 fou dels qui trenc&agrave; amb la manera de fer art a It&agrave;lia en l&rsquo;&egrave;poca immediatament anterior. Un dels seus quadres &eacute;s simplement a&ccedil;&ograve;: un simple tall a la tela, per b&eacute; que altres vegades els ha multiplicat; a&ccedil;&ograve; era part d&rsquo;all&ograve; que ell anomenava espacialisme. En participar en una exposici&oacute; que es declarava expressament d&rsquo;art cat&ograve;lica, Fontana va demanar als organitzadors quina imatge tenien de D&eacute;u; aquells no saberen qu&egrave; dir-ne; en canvi, l&rsquo;artista els respongu&eacute; que les seues representacions eren la imatge que tenia de D&eacute;u, que no &eacute;s res i &eacute;s tot.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=506&amp;cat_ID=3">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Mon, 20 Jun 2011 01:57:48 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Franco era demòcrata</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=505&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Francesc Morales</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 223px; height: 177px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/paquito_el_xocolatero.jpg" />La Real Academia de la Historia, despr&eacute;s de dotze anys de treball, ha donat a llum el <em>Diccionario biogr&aacute;fico espa&ntilde;ol</em>. B&eacute;, nom&eacute;s fins a la lletra <em>g</em>. Haurem d&rsquo;esperar a l&rsquo;any vinent per veure les biografies de Jos&eacute; Antonio Primo de Rivera, el general Sanjurjo, Viriat i el rei Pelai, per&ograve; de moment ja podem gaudir de la biografia del general Franco. Aquesta ha estat feta per un medievalista franquista, i no per qualsevol dels experts en la mat&egrave;ria, com ara Enrique Moradiellos o Paul Preston. Les cr&iacute;tiques no s&rsquo;han fet esperar, especialment perqu&egrave; la visi&oacute; ben&egrave;vola del dictador no s&rsquo;ajusta a la realitat cient&iacute;fica ni, a manca de rigor, a la cultura popular majorit&agrave;ria. Nom&eacute;s faltava posar que Francisco Franco era un amant de la democr&agrave;cia.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=505&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 15 Jun 2011 02:01:48 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>A l'escola com al mas</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=504&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Jordi Marín</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/escola_mas.jpg" alt="" style="width: 218px; height: 167px;" />Estar a mig cam&iacute; entre el Bages i l'Alt Maestrat t&eacute; inconvenients,  el m&eacute;s evident l'explicaria Heisenberg molt b&eacute;, el principi d'incertesa  que va formular diu que &eacute;s impossible saber la posici&oacute; d'una part&iacute;cula i  la seva quantitat de moviment al mateix temps. Cosa que al poble  hagu&eacute;ssim resolt amb un senzill: o vas a la process&oacute; o et quedes al  campanat voltejant, per&ograve; als dos llocs no pot ser! Des de que vaig  arribar al Bages vaig descobrir una feina que em va captivar, aix&ograve; no  treu que no hi hagi dia que el meu cap no viatgi d'amagat fins al poble,  els seus carrers, els seus bancals, cingles i barrancs.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=504&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Fri, 15 Jul 2011 03:55:59 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Viatge iniciàtic: l’ofec</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=503&amp;cat_ID=3</link>
		<author>Elisabet Liminyana Vico</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" style="width: 258px; height: 164px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/serp_2.jpg" alt="" /> El dia que vaig n&eacute;ixer alg&uacute; va gastar una fortuna en mi. Vaig n&eacute;ixer de pl&agrave;tans, d&rsquo;afecte i d&rsquo;amistat. Tota roja, m&rsquo;esperava un verd. El trobe a fragments all&agrave; on vaig, perqu&egrave; se&rsquo;m presenta furtiu, perqu&egrave; es constata atrevidament. Verds que m&rsquo;esperen, que em somnien i que s&rsquo;acomiaden. Vaig n&eacute;ixer d&rsquo;un semen est&egrave;ril. La matriu calenta m&rsquo;expuls&agrave; per a cercar la mort d&rsquo;un altre. M&rsquo;acompanyen els ind&iacute;genes, des del principi, amb cossos presents de ceba, tot i que no em cantaven. Un dia aparegu&eacute; la serp. La seua companyia m&rsquo;ha ofegat profundament, per&ograve; s&eacute; com es diu. &laquo;Un fantasma desaparece cuando se le pone nombre&raquo;. Jo la conec, per&ograve; a vegades es transforma i torna sense demanar perm&iacute;s, transmutada en alguna cosa que m&rsquo;&eacute;s familiar... I em costa detectar-la. Perd molt de verd a causa d&rsquo;aix&ograve;. Potser algun dia un camperol vindr&agrave; a plorar-me. Jo tamb&eacute; vull branques de xiprer.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=503&amp;cat_ID=3">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sun, 15 May 2011 03:55:25 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>València, 16 d'abril de 2011</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=502&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Susanna Sebastià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 290px; height: 217px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/llachval.jpg" />El 16 d'abril de 2011 celebr&agrave;rem a Val&egrave;ncia el 25 d'abril, dia que els valencians fa m&eacute;s de tres segles vam perdre els furs. Aquest any l'aflu&egrave;ncia de manifestants, de totes les edats i condicions, ha estat molt gran, una riuada de gent es va aplegar a les Torres de Quart. Molt a poc a poc, amb l'acompanyament de la m&uacute;sica, les pancartes, globus i consignes vam avan&ccedil;ar pel costat del llit del T&uacute;ria cap a les Torres de Serrans. Es respirava un ambient festiu i reivindicatiu entre les persones vingudes de tot arreu del Pa&iacute;s Val&egrave;ncia, Catalunya les Illes, etc. La sensaci&oacute; que vaig tenir va ser de plenitud, per la uni&oacute; i els crits un&agrave;nimes dels manifestants. Ara, la gran pregunta: canviar&agrave; alguna cosa? Tindrem incid&egrave;ncia social? A les pr&ograve;ximes eleccions canviaran el color dels governants? Votarem tots i totes aquelles que no estem d'acord amb aquest tipus de pol&iacute;tica o pensarem que com no hi ha cap candidat que ens represente millor quedar-nos a casa? Algun dia canviar&agrave; aquest govern i tindrem l'organitzaci&oacute; pol&iacute;tica que desitgem? Ja s&eacute; que introduir una papereta en una urna no canviar&agrave; tot l'entramat de corrupci&oacute; i la manera de fer pol&iacute;tica en aquest territori; tot i aix&ograve;, crec que &eacute;s un pas important per al canvi. Est&agrave; a la m&agrave; de tots i totes nosaltres.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=502&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 07 May 2011 16:47:49 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Novel·la per a Sant Jordi</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=501&amp;cat_ID=2</link>
		<author>DeBat a Bat</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/santjordi_flors.jpg" style="width: 223px; height: 194px;" alt="" />Quan s'acosta el dia D del llibre al nostre pa&iacute;s, la diada de Sant Jordi, de la qual no cal ressaltar-ne la import&agrave;ncia, les previsions editorials per als llibres que es vol potenciar aquell dia ja porten temps fetes. De tota manera, la m&agrave;gia del dia sempre ens comporta sorpreses en llibres que podrien passar desapercebuts o que, en un primer colp d'ull, no se suposaria que haurien de focalitzar l'atenci&oacute;, ja siga per unes circumst&agrave;ncies o d'altres.  Des de DeBat a Bat, per&ograve;, hem volgut destacar diverses propostes de nove&#320;la i barrejar aquestes consideracions: hi podreu trobar t&iacute;tols indiscutibles i d'altres que semblar&agrave; una sorpresa total que apareguen ac&iacute;. Tanmateix, el denominador com&uacute; que, per descomptat, els aplega tots &eacute;s la qualitat liter&agrave;ria.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=501&amp;cat_ID=2">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 23 Apr 2011 23:48:50 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Història per a Sant Jordi</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=500&amp;cat_ID=2</link>
		<author>DeBat a Bat</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 339px; height: 210px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/sant_jordi_llibres(1).jpg" />La hist&ograve;ria, no n'hi ha dubte, &eacute;s una poderosa eina de control social. No cal citar la famosa m&agrave;xima de la nove&#320;la 1984 de George Orwell, &ldquo;qui controla el passat controla el futur&rdquo;, per adonar-se dels efectes que t&eacute; una interpretaci&oacute; divergent en qualsevol dels &agrave;mbits que configuren les relacions de poder dins d'una societat. De fet, el poder, ent&egrave;s com el mecanisme un&iacute;voc que compon els instruments de coerci&oacute; i control d'una multitud, amb les seues representacions org&agrave;niques, les seues relacions interpersonals, intertemporals i intergeneracionals, &eacute;s indestriable de la legitimaci&oacute; hist&ograve;rica que adquireix a trav&eacute;s de la reproducci&oacute; d'un relat que ha d'aconseguir assentar com a hegem&ograve;nic sobre els or&iacute;gens. Un estat, per tal de poder ser dipositari de la seua funci&oacute; m&eacute;s primordial, tenir el monopoli de l'exercici de la viol&egrave;ncia, ha de trobar una justificaci&oacute; que unisca els ciutadans per acceptar aqueixa preemin&egrave;ncia.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=500&amp;cat_ID=2">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 23 Apr 2011 02:49:47 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>A la recerca de la música i el soroll</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=499&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Rodolf Serra</author>
		<description><![CDATA[ <p><img align="right" alt="" style="width: 185px; height: 285px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/home_maleta_solsona.jpg" />T&iacute;tol: <em>L'home de la maleta &middot; L&iacute;nia blava &middot; Les hores detingudes &middot; Despr&eacute;s de Laura<br /><br /></em></p><br /><p>Autor: Ramon Solsona (els tres primers) i Jordi Cabr&eacute; (Despr&eacute;s de Laura)</p><br /><p>Editorial: Proa (<em>L'home de la maleta</em> i<em> Despr&eacute;s de Laura</em>) &middot; Labutxaca (<em>L&iacute;nia blava</em> i <em>Les hores detingudes</em>)</p><br />Ramon Solsona se l'ha jugada amb <em>L'home de la maleta</em>, cal no amagar-ho. I tamb&eacute; cal no amagar que se n'ha sortit. I amb molt bona nota. Fet i fet, la proposta que ens presenta &eacute;s prou agosarada perqu&egrave; hagu&eacute;s de caminar per for&ccedil;a en la corda fluixa. No debades ha guanyat el premi Sant Jordi de 2010 -que, si b&eacute; un premi literari no &eacute;s necessari que siga garantia de res, hem de recordar que parlem ni m&eacute;s ni menys que del <em>Sant Jordi</em>-. <em>L'home de la maleta</em> &eacute;s la hist&ograve;ria d'un personatge, una <em>autobiografia d'un qualsevol</em>, tal com &eacute;s batejada pel subt&iacute;tol, que nom&eacute;s pot fer que rodar ac&iacute; i all&agrave;, un supervivent marcat ja des del naixement per la llegenda familiar -ver&iacute;dica o no- que va ser parit al cinema, ja que la mare no se'n podia perdre una del Gary Cooper, un arquetip d'aquesta societat en qu&egrave; tot &eacute;s provisional -l&iacute;quid, en diuen els soci&ograve;legs entesos- i que, impulsat per l'individualisme connatural, cerca sempre un lloc de fugida per a poder-se arrecerar en l'escapat&ograve;ria.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=499&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 13 Apr 2011 19:58:42 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Carme Riera: la força d'una gran narradora</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=498&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <p><img align="right" alt="" style="width: 184px; height: 265px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/natura_quasi_morta.jpg" />T&iacute;tol: <em>Natura quasi morta</em> &middot; <em>Amb ulls americans</em> &middot; <em>L'estiu de l'angl&egrave;s</em> &middot; <em>La meitat de l'&agrave;nima</em> &middot; <em>Dins el darrer blau</em> &middot; <em>Te deix, amor, la mar com a penyora</em></p><br /><p>Autora: Carme Riera</p><br /><p>Editorial: Edicions 62 (<em>Natura quasi morta</em>) &middot; Labutxaca (la resta)</p><br />Carme Riera &eacute;s, ara com ara i indiscutiblement, una de les veus m&eacute;s s&ograve;lides i fortes del panorama de les lletres catalanes. Es pot dir-ne que ha arribat a un punt de maduresa en la seua escriptura -al qual, de fet, pocs autors s'hi acosten- en qu&egrave; gaudeix de tota la llibertat possible per tal d'expressar i narrar les hist&ograve;ries que vulga sense cap por que puga constr&egrave;nyer el relat. &Eacute;s a dir, ja no es tracta d'una actitud de gosadia davant del fet literari -que tamb&eacute; i per descomptat-, sin&oacute; d'una coneixen&ccedil;a que ja no n'hi ha cap necessitat de demostrar res, el <em>savoir faire</em> ja ha quedat ben pal&egrave;s.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=498&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 13 Apr 2011 01:08:23 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Una història genuïnament americana</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=497&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <p><img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/billy_bathgate.jpg" alt="" style="width: 159px; height: 243px;" />T&iacute;tol: <em>Billy Bathgate</em> &middot; <em>Homer i Langley</em> &middot; <em>Ragtime</em> &middot; <em>Hist&ograve;ries de la dol&ccedil;a terra</em> &middot; <em>La gran marxa</em></p><br /><p>Autor: E.L. Doctorow</p><br /><p>Editorial: Edicions de 1984</p><br />Edgar Lawrence Doctorow va n&agrave;ixer el 1931 al si d'una fam&iacute;lia d'emigrants russos d'origen jueu al Bronx novaiorqu&egrave;s, un indret i una &egrave;poca, unes coordenades, que, certament, no poden deixar ning&uacute; indiferent. Aix&iacute; mateix, va formar part de la nova generaci&oacute; de narradors com Philip Roth, els quals, sota el mestratge de Saul Bellow o Bernard Malamud, varen reivindicar i revitalitzar la gran fornada que definitivament s'establia com a tradici&oacute; novel&middot;l&iacute;stica de la literatura judeoamericana durant els anys setanta. L'estil de Doctorow tamb&eacute; poua en la tradici&oacute; de la literatura sense ficci&oacute; que despr&eacute;s va donar lloc al nou periodisme i al nou realisme que va inaugurar Truman Capote amb <em>A sang freda</em>. Tanmateix, Doctorow hi juga amb totes les cartes que, com a novel&middot;lista considera que t&eacute; al seu abast.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=497&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 09 Apr 2011 01:09:03 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>L'ombra de Ripley</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=496&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Rodolf Serra</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 150px; height: 228px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/highsmith.jpg" />T&iacute;tol: <em>Patricia Highsmith</em></p><br /><p>Autora: Joan Schenkar</p><br /><p>Editorial: Circe</p><br />Potser si alg&uacute; cita &ldquo;la gran dama de la nove&#320;la negra&rdquo; la primera imatge que li vinga al cap siga la d'Agatha Christie, creadora del m&iacute;tic inspector Poirot. Tanmateix, aquest ape&#320;latiu es podria aplicar perfectament a la personalitat de Patricia Highsmith. Fins i tot, li escauria m&eacute;s, ja que les difer&egrave;ncies entre la flegm&agrave;tica brit&agrave;nica i la volc&agrave;nica texana poden entrar dins d'un ventall tan ampli de fonaments literaris que qualsevol comparaci&oacute; esdev&eacute; in&uacute;til i les semblances i les associacions nom&eacute;s provenen del fet que, injustament, hom les integre en aqueix calaix desastre que se sol associar amb l'anomenada literatura de g&egrave;nere.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=496&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Wed, 06 Apr 2011 20:38:27 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>L'amant de la ciutat llunyana</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=495&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Carles Guillem</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/marius_torres.jpg" style="width: 155px; height: 248px;" />T&iacute;tol: <em>Poesies de M&agrave;rius Torres</em></p><br /><p>Edici&oacute; a cura de Margarida Prats Ripoll</p><br /><p>Editorial: Pag&egrave;s</p><br />El 5 de mar&ccedil; de 1939, amb una cita de Baudelaire que s'adre&ccedil;a &ldquo;<em>aux captifs, aux vaincus, &agrave; bien d'autres encor!</em>&rdquo; i des del sanatori de Puig d'Olena, en el qual el poeta moriria el 1942, M&agrave;rius Torres observava la ciutat llunyana, &ldquo;<em>ara que el bra&ccedil; potent de les f&uacute;ries aterra / la ciutat d'ideals que vol&iacute;em bastir</em>&rdquo;, un somni que mai no es podr&agrave; oblidar tot i la doble impot&egrave;ncia que des de l'estan&ccedil;a tancada suposava l'enfonsament personal -la tuberculosi de la qual mai no es recuper&agrave;- i co&#320;lectiva. Uns versos que, per tot all&ograve; que ens evoquen, justifiquen per ells mateixos la mestria d'un poeta, amb els quals &eacute;s impossible no estremir-se cada vegada que es reciten, es llegeixen o es recorden (o es canten: escolteu la meravellosa can&ccedil;&oacute; de Meritxell Gen&eacute;).<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=495&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sat, 02 Apr 2011 21:16:00 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Pensar (i actuar) en temps de crisi</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=494&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/futur_capitalisme_giner.jpg" style="width: 222px; height: 340px;" />T&iacute;tol: <em>El futur del capitalisme &middot; Contra la indiferencia &middot; Com ens en sortirem &middot; Cuando nada vale nada<br /><br /></em></p><br /><p>Autor: Salvador Giner &middot; Josep Ramoneda &middot; Nouriel Roubini i Stephen Mihm &middot; Raj Patel</p><br /><p>Editorial: Edicions 62 &middot; Galaxia Gutenberg-C&iacute;rculo de Lectores &middot; Destino &middot; Los libros del lince</p><br />Estem immersos en la que potser siga la crisi m&eacute;s forta de la hist&ograve;ria del capitalisme. No descobrim Catarroja amb una afirmaci&oacute; com aquesta, fet i fet. Tot all&ograve; que semblava un dogma irrefutable uns pocs anys enrere va saltar pels aires al mateix temps que es trencava inevitablement un s&ograve;l de confian&ccedil;a en el que era l'&uacute;nic sistema possible. Fins a quin punt, per&ograve;, aquesta natura c&iacute;clica de crisis est&agrave; en el mateix ADN del capitalisme? Quin fonament real t&eacute; la quantitat de n&uacute;meros que veiem impresa en un panell qualsevol d'una borsa qualsevol? Era eixa la teoria del caos: un n&uacute;mero roig al carrer del mur de Nova York podia portar a la ru&iuml;na una fam&iacute;lia d'Estocolm? Com pot ser que ens afecten al nostre dia a dia unes abstraccions que es fan dif&iacute;cil d'entendre -si &eacute;s que les entenen- fins i tot per als especialistes m&eacute;s acreditats? Per&ograve;, de fet, es tracta d'abstraccions o hi ha un rostre, amb cara i ulls, ben concret al darrere? Totes aquestes preguntes de ben segur que m&eacute;s d'u se les haur&agrave; fetes milers de vegades aquests darrers anys. A casa nostra patim una manifestaci&oacute; encara m&eacute;s ferotge d'aquestes abstraccions incomprensibles. Ens situem, al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, amb una taxa de desocupaci&oacute; que s'acosta al 25% de la poblaci&oacute; activa. Tenim, a m&eacute;s a m&eacute;s, un &iacute;ndex de frac&agrave;s escolar que &eacute;s el m&eacute;s alt de l'estat espanyol nom&eacute;s superat per la ciutat de Ceuta. Hi ha bases molt fortes per tal d'afirmar que ens trobem tamb&eacute; amb una generaci&oacute; perduda: tota una capa de poblaci&oacute; que no troba -ni pot trobar- una eixida a la seua situaci&oacute; d'estancament, amb tot el dramatisme que aix&ograve; comporta.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=494&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 31 Mar 2011 04:12:57 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>L'animal humà</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=493&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Rodolf Serra</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/anima_gos.jpg" style="width: 181px; height: 278px;" />T&iacute;tol: <em>&Agrave;nima de gos</em></p><br /><p>Autora: Ant&ograve;nia Vicens</p><br /><p>Editorial: Moll</p><br />Ant&ograve;nia Vicens va guanyar el premi Sant Jordi amb nom&eacute;s vint-i-sis anys d'edat amb la seua primera nove&#320;la, <em>39&ordm; a l'ombra</em>. Aquesta carrera fulgurant que es va encetar l'any 1967 s'ha anat consolidant com m&eacute;s va m&eacute;s fins a formar una de les propostes m&eacute;s s&ograve;lides de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Vicens va n&agrave;ixer a Santany&iacute;, un poble que ha recreat les caracter&iacute;stiques de la Mallorca contempor&agrave;nia: una poblaci&oacute; menuda -actualment poc menys d'onze mil habitants- i amb un impacte considerable del turisme, fets que han marcat una obra que el 2004 va rebre el premi Ramon Llull al seu conjunt. En aquesta <em>&Agrave;nima de gos</em>, Vicens ens enfronta a un dilema tan tr&agrave;gic com punyent com &eacute;s la viol&egrave;ncia masclista. L'obra est&agrave; narrada sense estalviar detalls, amb escenes que es fan vertaderament dif&iacute;cils de pair. La frase, a m&eacute;s a m&eacute;s, &eacute;s curta, descarnada; l'acci&oacute; b&agrave;sica, amb la informaci&oacute; justa, els di&agrave;legs m&iacute;nims, d'una viol&egrave;ncia continguda i d'una desesperaci&oacute; amagada.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=493&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 31 Mar 2011 03:54:54 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Benvinguts al país dels verbívors!</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=492&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Meritxell Peris</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/verbalia20.jpg" style="width: 233px; height: 279px;" />T&iacute;tol: <em>Verb&agrave;lia 2.0</em></p><br /><p>Autor: M&agrave;rius Serra</p><br /><p>Editorial: Emp&uacute;ries</p><br />Al principi hi havia la paraula i, malgrat la benedicci&oacute; de Babel -alguns en diuen maledicci&oacute;: ja s'ho faran-, el verb no ens ha deixat d'acompanyar en cap moment de la nostra vida, tal com resa una altra famosa sent&egrave;ncia: en la salut i en la malaltia. De fet, si ens fixem, veurem que acabem de citar el comen&ccedil;ament d'un dels llibres que m&eacute;s morts, guerres i cat&agrave;strofes, tamb&eacute; benediccions, per descomptat, ha comportat en la hist&ograve;ria de la humanitat. Al remat, els humans tenim una manera molt curiosa de jugar amb les paraules. Tornem a fixar-nos: heu notat la c&agrave;rrega d'hist&ograve;ria que cada paraula dels anteriors par&agrave;grafs portava aparellada? Les paraules s&oacute;n molt m&eacute;s que cadenes f&ograve;niques, que representacions ortogr&agrave;fiques. Per&ograve; tamb&eacute; s&oacute;n molt m&eacute;s que significat. S&oacute;n la nostra manera de veure el m&oacute;n. I, &eacute;s clar, tamb&eacute; podem jugar amb el m&oacute;n, per qu&egrave; no?<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=492&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 31 Mar 2011 03:49:53 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Equipatge de butxaca I: Assaig</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=491&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/assaigs.jpg" style="width: 145px; height: 228px;" alt="" />T&iacute;tol: <em>Assaigs. Llibre primer &middot; Aix&ograve; del catal&agrave;. Podem fer-ho m&eacute;s f&agrave;cil? &middot; L'art de la ficci&oacute;<br /><br /></em></p><br /><p>Autor: Michel de Montaigne &middot; Albert Pla Nualart &middot; David Lodge</p><br /><p>Editorial: Labutxaca</p><br />Comencem una nova secci&oacute; de la nostra revista que portar&agrave; per t&iacute;tol <em>Equipatge de butxaca</em> i que naix amb la voluntat de donar a con&egrave;ixer les novetats que podrem trobar a les llibres en aquest popular format. El llibre de butxaca, com m&eacute;s va m&eacute;s, es consolida com una alternativa &uacute;til, senzilla i barata, sobretot per al lector <em>pantagru&egrave;lic</em>, que cerca quantitat i portabilitat per tal de poder llegir molt i a tothora. No es tracta, per&ograve;, com molts han volgut apuntar d'una disjuntiva entre el llibre diguem-ne de format tradicional, amb una presentaci&oacute; m&eacute;s acurada i un format major, sin&oacute; que ambd&oacute;s &agrave;mbits es complementen d'una manera prou harm&ograve;nica.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=491&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 29 Mar 2011 16:41:36 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Els símbols de la Unió (1347-1348)</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=490&amp;cat_ID=2</link>
		<author>Vicent Baydal</author>
		<description><![CDATA[ <em><img style="width: 196px; height: 206px" height="244" width="240" align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/240px-Royal_arms_of_Aragon_(Lozenge-shaped)_svg.png" />Val&egrave;ncia! Val&egrave;ncia! Uni&oacute;! Uni&oacute;!</em> Aquests eren els crits de guerra d'un escamot, comandat pel <em>capit&agrave; de la guerra</em> Joan Sala, que la mitjanit del 8 de novembre de 1348 assalt&agrave; Morvedre en un intent desesperat per prendre hostatges i evitar que la vila don&eacute;s suport a Pere el Cerimoni&oacute;s, qui s'apropava amb les seues tropes a la capital del regne de Val&egrave;ncia. Tot just havia passat un any i mig des que en maig de 1347 es formara la Uni&oacute;, una lliga de nuclis reials valencians, poblacions de senyoriu i alguns cavallers<em> per conservar furs, privilegis, libertats e bons uses, franquees e inmunitats de la ciutat et regne de aquella, e per suplicar humilment e requerir al dit senyor rey que&middot;ls dits furs, privilegis, libertats e bons uses de la dita ciutat e regne deje efectualment servar</em>. Val a dir, des de l'arribada al tron del Cerimoni&oacute;s uns anys abans s'havia produ&iuml;t una intensificaci&oacute; de l'autoritarisme, manifestada en molts diversos &agrave;mbits: processos judicials arbitraris, aplicaci&oacute; excessiva de turments, penes superiors a les legals, exig&egrave;ncies fiscals incrementades, alienacions de viles pertanyents al patrimoni reial, extorsions a mercaders i canvistes, etc. I el que era m&eacute;s greu: no hi havia possibilitat de reparaci&oacute; dels abusos, en tant que el monarca i els seus oficials al&middot;legaven que l'autoritat reial estava per sobre de qualsevol llei, <em>di&eacute;n palesament et p&uacute;blica que no havien furs ni privilegis</em>.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=490&amp;cat_ID=2">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Mon, 28 Mar 2011 23:35:59 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>La importància de dir-se Català i Verdet</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=489&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/xiqueta.jpg" style="width: 216px; height: 144px;" />Ning&uacute; no hi donaria cr&egrave;dit. Sembla impossible. M&eacute;s encara: per for&ccedil;a, ha de ser impossible. Si hom pregunta a la brigada de mil voluntaris que es passegen a tothora dient &ldquo;Som MJC&rdquo;, la negaci&oacute; ha de ser rotunda. Si hom apareix de passada -si hi viu, no li vindr&agrave; d'un minut- per Torrent i veu com la ciutat est&agrave; literalment empaperada per fotografies de l'alcaldessa, propaganda de l'Ajuntament -no partidista, el dubte of&eacute;n-, entre moltes altres m&eacute;s coses, no s'ho pot creure de cap de les maneres.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=489&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 24 Mar 2011 23:38:45 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>De la proporcionalitat tribal i el valor fiscal de la terra: la fila i l'alfaba</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=488&amp;cat_ID=2</link>
		<author>Ferran Esquilache</author>
		<description><![CDATA[ <img height="300" width="400" align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/llengues_raig.jpg" alt="" />Des del segle XVII molts enginyers han intentat calcular la mesura exacta de la fila, entenent-la com la quantitat d'aigua que passa per un forat d'un di&agrave;metre determinat a una velocitat fixa, per&ograve; no han tingut mai &egrave;xit. &Eacute;s cert que aquestes xifres de les files als rius que han arribat a nosaltres poden haver estat modificades al llarg del temps, com per exemple en el cas del Millars, on els feudals van construir s&eacute;quies noves a Castell&oacute; i Vila-real. Per&ograve; Glick es va adonar, ja en el seu <em>Irrigation and society en medieval Valencia</em>, publicat el 1970, que totes aquestes xifres semblen ser m&uacute;ltiples de 12, com ara 24, 48 i grups de 14 + 10 = 24, i per tant proposava que tot plegat era un sistema basat en les hores del dia. I en efecte ho &eacute;s. Ara sabem que es tracta d'un sistema dual, tant proporcional com temporal. Quan hi ha abund&agrave;ncia d'aigua al riu, aquesta es divideix proporcionalment entre les diverses s&eacute;quies d'acord amb les files establertes; per&ograve; quan hi ha sequera i l'aigua del riu no &eacute;s suficient per a donar servei a totes les s&eacute;quies a la vegada, l'aigua es tandeja i tota va a parar a una sola s&eacute;quia per torns horaris. Aix&iacute;, per a entendre'ns millor, podem dir que quan hi ha aigua suficient la fila &eacute;s una mena de percentatge i, per exemple, en el cas de Montcada, podem dir que les 48 files del total de 138 que t&eacute; el T&uacute;ria, per a nosaltres serien el 34'78 % de l'aigua del riu, mentre que les 14 files de Quart seria el 10'14 %, etc. Aix&iacute;, tant si hi ha poca aigua com si hi ha molta, tots reben sempre la mateixa quantitat proporcional pactada pels constructors en origen. &Eacute;s el mateix procediment que despr&eacute;s s'empra dins del mateix sistema hidr&agrave;ulic, on gr&agrave;cies als partidors de llengua cada bra&ccedil; rep sempre la mateixa quantitat d'aigua proporcionalment a la que li toca.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=488&amp;cat_ID=2">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 22 Mar 2011 22:38:17 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Epíleg: la serp</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=487&amp;cat_ID=3</link>
		<author>Elisabet Liminyana Vico</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" src="http://debatabat.cat/userfiles/serps.jpg" style="width: 226px; height: 157px;" alt="" /></p><br /><p>Sota la sorra salada salina, sol de </p><br /><p>bronze, sarau de sicaris d&rsquo;interessos incerts,</p><br /><p>Salvatges rossos de ra&ccedil;a subtil,</p><br /><p>sans, s&ograve;lids, zig-zag de perspectives sanes.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=487&amp;cat_ID=3">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sun, 20 Mar 2011 23:02:49 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Moral i compassió</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=486&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Ricard Chulià</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 172px; height: 259px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/maugham.jpg" />T&iacute;tol: <em>Una casa a Flor&egrave;ncia</em></p><br /><p>Autor: William Somerset Maugham</p><br /><p>Editorial: Viena</p><br />William Somerset Maugham va ser un dels grans narradors anglesos en la convulsa &egrave;poca d'entreguerres, de la qual va saber captar l'ambient, les grandeses, les mis&egrave;ries, les voluntats i les ren&uacute;ncies. La seua obra va gaudir d'una de les estimes m&eacute;s complicades d'assolir per a un escriptor o un artista en general: el favor del p&uacute;blic i la cr&iacute;tica en la pr&ograve;pia vida. En efecte, Somerset Maugham, al remat, va ser un dels grans exponents del que hom va entendr&eacute; com a escriptor en la vida p&uacute;blica durant els feli&ccedil;os i esvalotats anys trenta. De fet, les nombroses adaptacions que es feren contempor&agrave;niament de les seues nove&#320;les varen fer que Somerset Maugham esdevinguera l'escriptor m&eacute;s ric de la seua &egrave;poca.Mra<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=486&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Thu, 17 Mar 2011 23:12:17 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>La transformació del cos</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=485&amp;cat_ID=5</link>
		<author>Rodolf Serra</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" src="http://debatabat.cat/userfiles/viuda_prenyada.jpg" style="width: 162px; height: 245px;" />T&iacute;tol:<em> La viuda prenyada</em></p><br /><p>Autor: Martin Amis</p><br /><p>Editorial: Emp&uacute;ries</p><br />Martin Amis ha tornat a reprendre d'alguna manera la veu que va deixar en suspens despr&eacute;s d'editar el fant&agrave;stic llibre de mem&ograve;ries <em>Experi&egrave;ncia</em> l'any 2000 (que ara podem retrobar ben editat a Labutxaca). En aquest temps, Amis, un prol&iacute;fic autor, ha tingut temps d'enfrontar-se amb la la poli&egrave;drica idea del mal des de tres perspectives diferents. Ara b&eacute;, el que importa a <em>La viuda prenyada</em>, al contrari que a <em>Experi&egrave;ncia</em>, &eacute;s recrear una &egrave;poca, la revoluci&oacute; sexual i de costums de final dels seixanta i comen&ccedil;ament del setanta, i presentar-nos els personatges que han de guiar aquesta diguem-ne pluja d'idees. En aquest sentit, aquestes tradicions liter&agrave;ries d'Amis de qu&egrave; hem parlat ad&eacute;s podem dir que es donen la m&agrave;.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=485&amp;cat_ID=5">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Tue, 15 Mar 2011 01:25:18 +0100</pubDate>
	</item>
	<item>
		<title>Tots els camins porten a Madrid</title>
		<link>http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=484&amp;cat_ID=1</link>
		<author>Meritxell Peris</author>
		<description><![CDATA[ <img align="right" alt="" style="width: 144px; height: 227px;" src="http://debatabat.cat/userfiles/espanya-capital-paris.jpg" />T&iacute;tol:<em> Espanya, capital Par&iacute;s</em></p><br /><p>Autor: Germ&agrave; Bel</p><br /><p>Editorial: La Campana</p><br />La inauguraci&oacute; de la l&iacute;nia d'Alta Velocitat Espanyola -l'estat espanyol deu ser l'&uacute;nic al m&oacute;n en qu&egrave; la velocitat t&eacute; nacionalitat- entre Val&egrave;ncia i Madrid -o millor caldria dir Madrid i Val&egrave;ncia- va suposar una fita hist&ograve;rica pel que representa la plasmaci&oacute; expl&iacute;cita d'una concepci&oacute; de com s'ha d'articular les relacions entre el que s'ha identificat inexcusablement com a centre i perif&egrave;ria. Tota la classe pol&iacute;tica valenciana -llevat d'honroses excepcions per part del valencianisme pol&iacute;tic- va representar una mena de <em>Benvingut Mr. Marshall</em> postmodern per&ograve; aquesta vegada sense cap engruna de component tragic&ograve;mic.<br /><br /><a href="http://debatabat.cat/web/read_article.php?article_ID=484&amp;cat_ID=1">[+ article]</a>]]></description>
		<pubDate>Sun, 13 Mar 2011 00:04:35 +0100</pubDate>
	</item>
</channel>
</rss>

